 |
 |
| PERIFÈRIA . 2002.- Francesc Ferrer i Gironès (Inèdit) |
| 07/10/2011 |
|
"Catalunya serà centre i centre i nucli, serà lliure i sobirana, quan no depengui dels interessos ni de les vel•leïtats del Govern de Madrid. El nostre tarannà i la nostra tradició és mirar cap al nord, és imitar Europa, és emmirallar-nos als països que són nets i progressius. Per no ser perifèria el que cal és disposar d’un pensament polític hegemònic que no estigui subordinat a Madrid, és disposar d’una classe dirigent que tingui el seu mercat al continent europeu i arreu del món, que gaudim d’un estament intel•lectual que pensi i reflexioni sense referències espanyoles, que en definitiva podem crear un espai comunicacional propi, i que finalment no tinguem intermediaris manipuladors, barruts, i matussers per projectar-nos al món sencer sense barreres ni fronteres." Un barrut a la Perifèria Per Francesc Ferrer i Gironès Amb la seva fatxenderia de sempre va venir l’Aznar, i ens va comunicar que Catalunya no era perifèria, i que si volíem no en seríem mai, a condició de que deixéssim de ser catalans i ens incorporéssim a la seva política uniformitzadora i arranadora de l’Espanya nuclear i centralitzada. Ves per on. Les paraules d’Aznar no es corresponen pas amb la realitat. És un cínic amb ínfules imperials. Mentre ens estava ensinistrant sobre la inexistència de la perifèria, ens estava posant a la menjadora quatre grans de mill, com a penyora i senyal de que efectivament érem uns súbdits que depeníem d’ell. Si efectivament nosaltres els catalans no som cap perifèria de ningú, ¿per que ha de venir ell a donar-nos res?. L’autèntica paradoxa d’aquesta perifèria l’hem de veure en les infraestructures, en els recursos financers que ens espolien i després venen a oferir-nos-els com si fossin d’ells, i també en la part competencial on s’hi observen sibil•lines maniobres per recomprar i rebaixar les nostres competències exclusives. Fixem-nos-hi bé. Mentre a l’aeroport ens deia que Catalunya no era perifèria, ell sabia perfectament que des del Prat no podien enlairar-se avions en vols regulars intercontinentals. Mentre ens posava les primeres pedres de les infraestructures vanant-se de que mai ningú no havia invertit tant a Catalunya, no deia que havien pujat pel TGV, una instal•lació que s’ha fet amb la direcció des de Madrid, i no precisament des de València quan és el corredor mediterrani que cal potenciar. Aznar tot proclamant la nostra anti-perifèria, no va reconèixer en cap moment que les inversions a Catalunya des de sempre no arriben a la mitjana de l’Estat en funció dels seus habitants, i que la nostra supeditació als seus designis centralistes en l’àmbit de les finances públiques ens fan ser uns simples empleats sense cap poder de decisió. No solament ens detreuen més diners dels que ens pertocarien, sinó que per infiltració subterrània han entrat a la direcció del Liceu, del Palau de la Música, del MNAC, Teatres Municipals o del Fòrum 2004, quan en realitat la competència de cultura era simplement exclusiva nostra i l’Estat central en el terreny cultural no hi hauria de fer res. Aquesta situació quedarà molt més agreujada ara quan llevin l’IAE dels ajuntaments, ja que els municipis quedaran sense recursos, i no solament haurà de ser la Generalitat que continuarà obligada a pidolar, sinó que des de Madrid dirigiran la política municipal a través dels pressupostos. Un camp molt més greu és en el de l’educació. Si la Generalitat té la competència plena per organitzar els currículums escolars, a Madrid ara volen dictar els continguts dels exàmens o proves de qualitat, amb la qual cosa dirigiran els temaris igualment anul•lant qualsevol autonomia en el terreny de la història i de la cultura pròpia. I això també ho han fet en gairebé tots els terrenys quan elaboren Plans o Programes específics per la Dona, la Sinistralitat, la Immigració, etc., les subvencions dels quals també les atorguen ells. Ens volen provincianitzar, sucursalitzar, i supeditar per alliberar-nos de la perifèria. Espriu ens parla d’aquell poble “que s’ajup en el seu odi com un gos, lladra de lluny, de prop admet bastó”. Aznar ens vol que ni lladrem de lluny, i que li llepem les mans, tot agraint-li que ens doni les engrunes d’uns recursos públics que són nostres, perquè els hem pagat abans nosaltres. La seva fidelitat a la Constitució es fer emergir novament l’Espanya imperial secular, aquella que s’ha fet militarment i a cops de baioneta. No vol la convivència pacífica fruit de la voluntat libèrrima dels pobles. Vol la mateixa Espanya del seu pensament espanyolista, que ara no pot recrear amb dictadures militars, però que la volen fer amb la simbologia feixista i subtilment a través dels pressupostos públics. Catalunya serà centre i centre i nucli, serà lliure i sobirana, quan no depengui dels interessos ni de les vel•leïtats del Govern de Madrid. El nostre tarannà i la nostra tradició és mirar cap al nord, és imitar Europa, és emmirallar-nos als països que són nets i progressius. Per no ser perifèria el que cal és disposar d’un pensament polític hegemònic que no estigui subordinat a Madrid, és disposar d’una classe dirigent que tingui el seu mercat al continent europeu i arreu del món, que gaudim d’un estament intel•lectual que pensi i reflexioni sense referències espanyoles, que en definitiva podem crear un espai comunicacional propi, i que finalment no tinguem intermediaris manipuladors, barruts, i matussers per projectar-nos al món sencer sense barreres ni fronteres. |
|
| |
 |
|
|
|
 |