 |
 |
| APUNTS (inèdit) Francesc Ferrer i Gironès. -1957- |
| 09/03/2012 |
|
.../...Els pensaments no s’encerclen, els mots no es maten, les idees no s’aïllen , les paraules no es foragiten, els drets no es malmenen, les pàtries no es fonen, les fronteres no canvien, les generacions no es paren, els anys no es jubilen, les veus no s’ofeguen, els pobles vius no es suïciden.... Apunts.- 1957 narració de Francesc. Ferrer 1957 Mare, ja us ho he dit, aquest nom avui l’he vist en unes proves que tenia el Sr. Jaume, damunt la taula, m’ha dit que es pronunciava “Gain” assolir. A vegades penso que no hi ha dret que hagi de fer de caixista, i només pugui estudiar a partir de les 6 de la tarda. ““Socio” és arrel de societat. Pot esser mercantil, si és respectada, conjugal si és natural, alta si és injusta, baixa si no és alta, civil si no és mercantil” Les arrels tenen coses curioses. La nostra família, perquè jo no pugui estudiar on deu tenir les arrels . La meva societat perquè no pugui governar on té les arrels? Fill perquè dius això? Les muralles encerclen les ciutats, les faixes les senyores, el quart poder les mentalitats, el terror l’existència, les nacions carpetovetòniques a les persones. Hi ha encerclaments que ofeguen, hi ha voltadits que panteixen. Els gemecs venen dels vells, el somiqueig dels madurs, el silenci dels morts, la por de les mullers, els xiscles dels joves, els renills dels cavalls, la basarda dels tirans .... Com parles fillet, d’on treus aquestes coses. A l’impremta ho has aprés? No Mare, al treball he vist que només usen un determinat camp de paraules. N’hi ha que el Sr. Jaume les té fora de les caixes. I pel temps que no és fan servir estan polsoses i enteranyinades. Però, això no vol dir que no es pensin, malgrat que no s’imprimeixin. L’altra dia vaig veure que en Xaxo netejava una doble L per fer una paraula nostra. I les que van amb Ç trencada fa temps que les tenen a punt. Els pensaments no s’encerclen, els mots no es maten, les idees no s’aïllen , les paraules no es foragiten, els drets no es malmenen, les pàtries no es fonen, les fronteres no canvien, les generacions no es paren, els anys no es jubilen, les veus no s’ofeguen, els pobles vius no es suïciden.... Però fill perquè dius paraules que no s’imprimeixen! Ni s’escolten pel carrer? Jo he sentit els passos damunt les pedres fredes de la nit. Jo he sentit damunt el cor les colpejades de la penombra. L’angoixa neix en el silenci de l’espera. Els anys s’han apilonat, i els camins són els mateixos. La història no l’hem pogut escriure mai! Paraules d’escrivans aliens han ressonat per la Mediterrània. Els vaixells varen canviar bandera, i els peixos orfes d’abrigall. Els meus pares ho veien, igual que els anteriors, les arrels no s’ensenyen ja a les escoles, per no haver d’escriure el brancam. Però el jovent, que ha viscut d’indulgència , s’ha llimat l’esperit a cops de llibres. Si, tu ets fill d’una revifalla. Però et vaig haver d’alletar en les golfes de l’oblit. Ja estic fart de veure-ho. No vull vendre el meu benestar per un ordre injust. Vull incrustar la meva projecció dins l’acció dels que fa mil anys han lluitat. |
|
| |
 |
|
|
|
 |