 |
 |
| HOMENATGE A LLUÍS COMPANYS Francesc Ferrer i Gironès.- 2005 |
| 11/10/2012 |
|
"No són grans els pobles per la seva extensió territorial, sinó per l’aportació que fan al patrimoni de la humanitat i el solc que marquen en les planes de la història”. Així és com en el camp de la democràcia Catalunya va disposar del primer Parlament d’Europa, i des d’aleshores la seva fita fou el respecte a la llibertat humana. Des de sempre el llegat de Catalunya ha estat la seva aportació a la marxa de la civilització, amb la projecció de la concepció de l’home políticament lliure, dins d’un poble lliure. " HOMENATGE A LLUÍS COMPANYS Avui, 61è aniversari de l’assassinat del President Lluís Companys i Jover, perpetrat per les forces espanyoles d’ocupació militar, després d’un judici il•legal, sota l’amagatall de la traïdoria i amb la col•laboració del nazisme internacional, nosaltres catalans en fem memòria i remembrem la seva mort com a símbol de tots aquells que han donat la seva vida per la defensa de les llibertats de Catalunya. Pel President Companys, la llibertat i Catalunya eren la mateixa cosa. No endebades en el seu Discurs a la sessió plenària del Parlament de Catalunya del 1er de març de 1938, ja ens va recordar aquest principi. Ell era conscient de que els catalans amb la llibertat havíem fet la nostra major i primerenca aportació a la civilització universal. Per això, ens va dir: “No són grans els pobles per la seva extensió territorial, sinó per l’aportació que fan al patrimoni de la humanitat i el solc que marquen en les planes de la història”. Així és com en el camp de la democràcia Catalunya va disposar del primer Parlament d’Europa, i des d’aleshores la seva fita fou el respecte a la llibertat humana. Des de sempre el llegat de Catalunya ha estat la seva aportació a la marxa de la civilització, amb la projecció de la concepció de l’home políticament lliure, dins d’un poble lliure. Aquesta visió històrica de la transcendència de la nostra pàtria la va tenir el president Companys en els moments més decisius de la seva responsabilitat política. Per això al 1938, al Parlament, afirma solemnement: “...amb la República que som nosaltres mateixos i que aixeca la senyera altívola com a baluard de llibertat i d’independència, Catalunya està dempeus, i aquell que hagi nascut en aquesta terra estimada, país de pau, del benestar, de cultura i de Dret, i no la defensi, ni és racialment català ni mereix ésser lliure”. Catalunya estava dempeus com ell hi va ser quan el varen afusellar. Catalunya estava dempeus per defensar el baluard de llibertat i d’independència tal com ell ens va ensenyar. Catalunya estava dempeus per defensar la pau, el benestar, la cultura i el Dret tal com ell va demanar. I per això, perquè ell va saber morir amb tota la dignitat, en nom nostre i com a president en representació de tots nosaltres, i la seva mort fou exclusivament per la defensa de la llibertat, així també nosaltres avui i ara pel seu il•legal sacrifici ens mereixem ser lliures. La nostra Nació, una de les més antigues d’occident, ningú no pot ignorar-la, i menys esborrar-la de la història. D’aquí ve que la nostra consciència i la nostra voluntat la faran sempre viva davant dels nostres enemics. Lluís Companys i Jover va morir per la nació catalana, ningú ni res, no pot eliminar allò, per la llibertat de la qual, s’ha donat la vida. I molt menys poden amagar la nostra nació aquells, o els seus hereus, que en matar Companys pensaven matar també la identitat nacional del nostre poble. La dignitat i la serenor en que va morir Lluís Companys, ens siguin per sempre penyora i paradigma nostre, per a la defensa dels nostres ideals i per la Llibertat política i definitiva de Catalunya. Visca Catalunya Lliure |
|
| |
 |
|
|
|
 |