ELS FOCS D'AQUEST SANT JOAN.

Joan Maragall .- 1907
20/06/2013


"que els homes d'un sol parlar
tinguem els braços a l'aire
tots alhora bracejant;
i el crit d'una sola llengua
s'alci dels llocs distants
omplint els aires encesos
d'un clamor de llibertat "




Ja les podeu fer ben altes,
les fogueres aquest any:
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d'aquest Sant Joan.

Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant ..
i en fareu també en la serra
perquè els vegin de més enllà.

Que la terra està revolta
sota els peu dels occitans,
i convé que se'n recordin,
de l'antiga germandat.

Des de que fou esquarterada
no s'havia vist pas mai
redreçar-se alhora els trossos
cadascú pel seu costat.

Miracle! gent d'Occitània
l'esprit d'Oc s'ha despertat !
Tots la passarem en vetlla,
eixa nit de Sant Joan.

Tots la passarem en vetlla
al voltant dels focs més alts,
perquè es parlin uns amb altres
com llengües de l'Esperit Sant.

Parlaran de serra en serra,
i de la més als plans ..
Pirineus, si resplandessis
tot encés de mar a mar,
remembrant als fils den vetlla
les memòries del passat,
les fiances del pervindre
i els misteris de l'atzar,
que fa que els fills d'una mare,
que els homes d'un sol parlar
tinguem els braços a l'aire
tots alhora bracejant;
i el crit d'una sola llengua
s'alci dels llocs distants
omplint els aires encesos
d'un clamor de llibertat.

Joan Maragall - juny 1907





Aquesta notícia ha rebut 1219 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>