 |
 |
| ELS FOCS D'AQUEST SANT JOAN. Joan Maragall .- 1907 |
| 20/06/2013 |
|
"que els homes d'un sol parlar tinguem els braços a l'aire tots alhora bracejant; i el crit d'una sola llengua s'alci dels llocs distants omplint els aires encesos d'un clamor de llibertat " Ja les podeu fer ben altes, les fogueres aquest any: cal que brillin lluny i es vegin els focs d'aquest Sant Joan. Cal que es vegin de València, de Ponent i de Llevant .. i en fareu també en la serra perquè els vegin de més enllà. Que la terra està revolta sota els peu dels occitans, i convé que se'n recordin, de l'antiga germandat. Des de que fou esquarterada no s'havia vist pas mai redreçar-se alhora els trossos cadascú pel seu costat. Miracle! gent d'Occitània l'esprit d'Oc s'ha despertat ! Tots la passarem en vetlla, eixa nit de Sant Joan. Tots la passarem en vetlla al voltant dels focs més alts, perquè es parlin uns amb altres com llengües de l'Esperit Sant. Parlaran de serra en serra, i de la més als plans .. Pirineus, si resplandessis tot encés de mar a mar, remembrant als fils den vetlla les memòries del passat, les fiances del pervindre i els misteris de l'atzar, que fa que els fills d'una mare, que els homes d'un sol parlar tinguem els braços a l'aire tots alhora bracejant; i el crit d'una sola llengua s'alci dels llocs distants omplint els aires encesos d'un clamor de llibertat. Joan Maragall - juny 1907 |
|
| |
 |
|
|
|
 |