Cal recordar a la Montserrat Vayreda , i rellegir l'acròstic dedicat a Francesc Ferrer |
03/06/2015 |
ACRÒSTIC de MONTSERRAT VAYREDA Franc tirador que assoleixes fer blanc Ramificant la teva punteria, Avances amb coratge i amb pas franc Només amb l’ideal per companyia; Cada petit triomf és com un branc Enarborat amb goig dia per dia,, Segellat en el rosa i en el blanc, Com l’ametller que els somnis anuncia. Fas camí lentament, pertinaçment En la seguretat dels no l’erra; Reculls, gra a gra, la veritat punyent, Reptes qui l’idioma es desaferra, Esperes que no eixorqui la sement Resclosa dintre l’úter de la terra I perquè tens la fe molt arrelada Goses dir veritats com caps de brot I les cantes més ferm cada vegada. Reivindiques la llengua mot a mot On resisteix el cop de la ventada Només serà la veu del nostre tot, Èxit del gran amor que l’ha engendrada Si es fa llum i camí de nova albada. |
|
|