Nacionalitis (Dissabte, 24-XII-2005)
24/12/2005




A les opinions i criteris que he estat llegint dia a dia, tant a la premsa madrilenya, com a les columnes, i als articles digitals, he observat que sempre i sense cap excepció, els castellans solen atribuir tots els vicis, les misèries, la poca vista, l’egoisme, el caciquisme, la corrupció, etc. al nacionalisme. I a més a més he observat que si mai hi ha algú que ho atribueix als catalans en general, sempre apareix un quídam, i diu, els catalans, no son tots iguals, els esguerrats són els nacionalistes. O sigui, queda molt determinat que a Catalunya hi ha un conjunt de persones, de les quals n’hi ha unes que son nacionalistes, les quals son la majoria, i una minoria que no és nacionalista. ¿I com se sap que no es nacionalista?. Doncs, senzillament perquè a aquesta minoria no nacionalista, no l’importa la llengua catalana, ni el dret civil català, ni les seleccions esportives, ni els recursos financers de la generalitat, ni res de res. De tal manera que efectivament aquesta minoria com que no l’importa res d’allò que hom pot considerar català, ja li va bé i està molt còmode en tot allò que manen, imposen, i impecablement inculquen des de Madrid. O sigui que hi ha una minoria que té una frisança en dir-se que no es nacionalista, i la veritat és que l’interessa no ser-ne perquè ja és nacionalista espanyol.

Això queda absolutament i diàfanament clar quan podem observar que políticament, avui, des de tots els mitjans escrit i digitals de Madrid. I a més a més s’imposa el criteri que la ideologia nacionalista, no és pas d’aquells partits que estatutàriament o reglamentàriament o programàticament s’ho han autoanomenat. No. Pels castellans son nacionalistes tots els militants, tots els partits, i tots els ciutadans, que no voten al PP. Actualment podem dir que son nacionalistes tots aquells que han votat a favor l’Estatut, de la llei del CAC, etc. Aquests son nacionalistes segons la seva visió, atès que son persones que estan disposades a defensar els interessos de Catalunya. Pels castellans defensar els interessos, els elements, els instruments, la llengua catalana, o les institucions de Catalunya ja es ser nacionalista. Son tan poca cosa, son tant miserables, son tan escorrialles del sentit històric de Catalunya. Tenen tan poca categoria humana en no saber enlairar a tots aquells que no traicionen a la seva pàtria, que els fa ser uns éssers de poca evolució intel.lectual. Us explicaré dos exemples que son un símptoma del que passa a les espanyes.

Un és el cas del president de la Penya Barcelonista, de Alcalà de Henares, que es diu Iglesias i té un bar. Aquest senyor va fer unes declaracions a un diari, en les quals va dir, que ja n’estava tip de l’Estatut i que evidentment s’havia de fer el boicot. Una emissora catalana en veure aquestes manifestacions el va connectar i li va preguntar perquè ho havia dit. Ell va demanar de sortir del Bar, atès que no podia parlar amb llibertat, i un cop a fora, va dir sincerament que ell estima Catalunya, però que es veia obligat a dir allò, atès que era la doctrina hegemònica, i en tenir un bar, si no hagués fet aquelles declaracions es podria trobar que la gent li marxés com a clientela. En definitiva. No hi ha llibertat d’opinió. La por de la gent es tan gran que no poden tenir llibertat d’expressió. Però la gravetat està en que qualsevol català, pel sol fet de ser-ne, ja és nacionalista.

Un altre fet. Divendres a la tertúlia de La Mañana de la COPE, la que dirigia el col·loqui ha insultat a Salvador Sostres, perquè en un article havia dit que a Catalunya, parlar en castellà era una cosa molt baixa, i que només es podia fer amb els manobres i les minyones. Aquesta opinió els ha sabut molt de greu, i ja l’han començat a classificar com a nacionalista. Però, un de la colla ha dit. No. Salvador Sostre va fer un article a favor de la COPE i per tant, no podem pas considerar-lo com a nacionalista. La directora del col·loqui, ha acabat afirmant, “Ah bien, si el artículo era irònico y estuvo a favor de la COPE es ya buena persona”. És a dir, En Sostres va a favor de la llibertat quan afavoreix a la COPE, però en canvi, a ell no se li atorga el dret d’expressió quan diu que no vol utilitzar el castellà, i evidentment és un nacionalista, en quan no va a favor de la ideologia espanyolista dels radiofònics episcopals. Ells no es consideren nacionalistes.

La terminologia que han adoptat de “nacionalista” no seria res de nou, ni de greu, si ells també se l’apliquessin amb justícia quan en fan, o quan en són, o quan hi pensen. Però, no ells són globalitzadors, i els nacionalistes són els altres. I el que es més greu és que ara han vinculat a “nacionalista” el feixisme, el nazisme, els camises negres, etc. Quan de fet el catalnisme polític ha estat sempre democràtic, regenerador, i lluoitaor per la llibertat, ara resulta que darrerament se’ls aplica adjectius i desqualificacions gravíssimes. Si els catalans no hi podem remei això no tinddrà aturador, perquè qualsevol castellà tindrà arguments per anar en contra dels dictadors, dels censors, dels insolidarios, i dels feixistes.








Aquesta notícia ha rebut 1029 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>