Espanya (Dimarts, 27-XII-2005)
27/12/2005




A Madrid hi viu un personatge que pel que diu al registre civil se’l coneix per Joaquim Leguina. Aquest personatge fou en el seu moment president d’una Comunitat Autònoma, que és la menys autònoma de totes les autonomies, perquè està immersa en el poder, i per tant, no necessita autonomia, que és la de Madrid. Quan va fer la campanya electoral el 1983, en un míting va denunciar que la Generalitat invertís 10.000 milions de pessetes en la TV3. I l’argument era el següent: “que Felip V derrotés i prengués Barcelona per la força, no he de pagar-ho amb diners de la meva butxaca”. El dia 29 de maig de 1983 li vaig adreçar una carta com a Senador queixant-me de la seva fal·làcia. Entre moltes explicacions li vaig dir que com a “socialista” havia d’estar a favor dels drets de l’home, a favor dels oprimits, i sempre a favor de la llibertat, i acabava demanant-li que lluités al costat dels catalans.

La seva educació fou molt poc demostrada. Però, el que es segur és que la meva sol·licitat de que es posés al costat dels perseguits i dels subjugats tampoc no va tenir reeiximent. Avui m’he assabentat, que el conegut per Joaquim Leguina, segons el registre civil, ha fet un article a una revista “El Siglo”, on torna a lluitar contra Catalunya. Aquesta vegada, ai làs, contra l’Estatut d’Autonomia. En diu disbarats de l’alçada d’un campanar. Diu que l’Estatut no es democràtic, diu que no es un projecte de llei, sinó una acta de rendició de l’estat davant de Catalunya, etc. Per argumentar tota aquesta malvestat d’adjectius, afirma que la paraula “Espanya” només apareix set vegades a l’Estatut, i que de la paraula “Estat” se’n fa citació 244 vegades. Heus ací el pecat. El socialista madrileny Leguina ha trobat la causa principal del mal de l’Estatut.

Després de llegir això, jo em pregunto, ¿pot ser que aquest home estigui bé?. ¿Pot ser que aquest personatge sigui socialista?. Si mirem la Constitució de 1978 que segons aquests energúmens es la seva bíblia, trobem que quan es parla de competències, de garanties de drets, o d’organització territorial, no es diu mai Espanya, sempre diu “Estado”. I a més a més, aquest estat és una monarquia, i per tant, cada vegada que veiem un Tractat Internacional es parla de “Reialme d’Espanya”. ¿Que vol Sr. Leguina?. Que li diem Regne, reialme, o Estat?.

El poc senderi de tots aquests nacionalistes espanyols que han begut la filosofia de la Falange, se’ls veu desseguida la seva ideologia perquè els fa dir disbarats, perquè no saben que Espanya va ser segrestada per Castella. Catalunya i Portugal no som d’Espanya, perquè Castella se la va quedar. Ho diu Ortega, Albornoz, Julian Marias, i tuti quanti, i si encara no ho saben que ho aprenguin. Ells es varen quedar Espanya, i ara esqueixen de que no siem espanyols. S’ha de saber poca cosa!.

La meva carta del 1983 no ha servit de res. Només ara tinc la consciència tranquil·la de que en aquell moment des de la meva responsabilitat de Senador, li vaig fer avinent la seva incongruència, i ara penso que amb els castellans en general no s’hi pot tenir cap confiança que retrobin la racionalitat i la fraternitat. Ells sempre creuen que poden manar, opinar, i ordenar. Els altres només poden obeir, treballar, i callar.



Aquesta notícia ha rebut 1041 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>