Restaurants (Dimecres, 28-XII-2005)
28/12/2005




Una de les primeres tasques de la normalització lingüística va ser que les Cartes dels Restaurants fossin en llengua catalana. A tot arreu, a tots els ajuntaments, aquesta va ser una de les primeres feines. Després, més endavant, la UGT va signar un conveni amb la Generalitat i la finalitat va ser que els responsables dels restaurants de Catalunya tinguessin prou sensibilitat com per oferir els menús en llengua catalana. Aquest feina sembla que ja s’ha acabat, però molt sovint et trobes locals de menjar que encara no els ha arribat la bona nova. I això és un problema. Segons el CNL tal com he vist en un pròleg d’un llibre dedicat a la traducció dels menús, semblaria que aquest problema és gramatical o terminològic. I això és mentida.

El problema és una sensibilitat cap a la qualitat de la cuina i de la seva presentació. Avui seria una falta greu que un cuiner que viu i treballa a Catalunya no sàpiga que el primer repostari europeu es va escriure en llengua catalana (Llibre de Sent Soví) o més endavant el de Robert de Nola que va titular “Art de Coch”. En conseqüència ja tenim un argument prou eficient. Si els primers llibres de cuina europeus es varen escriure en català, avui la llengua catalana dona prestigi a la cuina que es fa a casa nostra.

Per altra banda, la cuina és un element importantíssim de la cultura dels pobles, i ningú avui és capaç de desmentir-ho. A la cultura catalana la cuina i la gastronomia hi ocupa un lloc importantíssim tal com ha estat considerada per tots els experts europeus. Si la cuina és un element essencial de la cultura catalana, aquesta cuina no es pot expressar, definir, o mostrar en una llengua forastera, atès que seria un error gravíssim que aquesta cultura no es projectés a través del llenguatge llur. La definició dels plats de la cuina catalana cal expressar-los i definir-los amb la seva pròpia llengua, per garantir la seva genuïnitat i la seva originalitat i la seva autenticitat.

Tot això, tot plegat, si ho executem, ens pot donar un plus de qualitat. La qualitat s’assoleix a través dels detalls. La suma de moltes petites mostres de sensibilitat arriba a fornir una qualitat immensa, a benefici dels que han de menjar, o que son usuaris de l’establiment. Ergo, la utilització de la llengua catalana a les Cartes dels Restaurants, no solament és una qüestió jurídica a favor dels drets lingüístics dels ciutadans catalans, sinó que palesa ensems una expressió de sensibilitat i de qualitat, i no cal dir de cultura dels que regenten l’etabliment.



Aquesta notícia ha rebut 957 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>