Militarisme (Divendres, 20-I-2006)
20/01/2006




Des de la incidència de la Casa de Borbó damunt de les relacions de Catalunya amb Castella, el militarisme ha estat una constant. La relació equitativa i equilibrada entre Castella i Catalunya no ha existit mai d’una forma organitzada, neutral, i pactada, tal com es fa en qualsevol relació diplomàtica. Sempre i en qualsevol cas Castella ha utilitzat la força militar, la violència bruta, o l’amenaça bèl·lica per la qual cosa han determinat llurs relacions. Mai Castella no s’ha presentat simplement amb arguments, amb raons, i amb criteris racionals. Al costat dels seus interessos hi apostava sempre la força militarista, com si per ella, la suma dels dos factors fos un tot consubstancial.

Després de tres segles de mantenir aquest estatu quo, ara el 2006 hem tornat parlar de les nostres relacions. Aquesta vegada no hi ha cap canvi de règim, no hi ha cap desequilibri, ni hi ha tampoc cap desori que necessiti urgència per resoldre. Ara tot està calmat. Tenim una situació estable. La situació política, econòmica, i social està consolidada, i per tant les coses es poden parlar tranquil·lament sense cap amenaça, ni cap embolic.

En tres segles seria potser la primera vegada que les relacions entre el Principiat de Catalunya i la Corona de Castella hom les podria tractar d’igual a igual, de tu a tu. Les podria elaborar amb simplicitat fraternal d’acord amb el principis moderns dels estats contemporanis. Podrien establir-se uns principis harmonitzadors on cada u es pogués sentir còmode sense haver de patir cap sotmetiment. Poder pactar un sistema polític, un règim econòmic, i un modus operandi cultural pels quals s’establissin dins d’Europa la solució a la llibertat dels catalans. Semblaria lògic!.

Doncs bé aquesta lògica no emergeix. Ens tornem a trobar altra volta en que els de la Corona de Castella es tornen a veure les orelles, i invoquem el militarisme com a mètode per resoldre els problemes polítics. El rebombori que s’ha organitzat darrerament en motiu de que altes instàncies militars hagin proposat una intervenció, això significaria ras i curt que cal castigar als militars que volen sublevar-se o que o troben correcte fer-ho. Doncs. No. Pocs han estat els que els han fustigat. Els de la Corona de Castella troben bé que hi hagi militars disposats a sublevar-se. La simple covardia de veure uns militars armats en contra d’una població indefensa els haurà de fer caure la cara de vergonya. Doncs, no, només he llegit que això és una gran victòria, una heroïcitat, i una cavallerosa noblesa. Res de res. Tot això és una pura piltrafa. Ningú pot ser heroi quan violentament va en contra de persones i població desprotegida i desarmada i a més a més que son civils.






Aquesta notícia ha rebut 1666 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>