La llei (Dissabte-21-I-2006)
21/01/2006




L’aturada organitzada per un tribunal judicial de Madrid, incardinat dins de l’Audiència Nacional, mitjançant la utilització de la “qüestió cautelar” com a excusa inversemblant en el transport dels “papers a Salamanca”, no deixa de ser un tema veritablement extrajudicial.

De primer val a dir que la fòbia del tribunal ha estat contra una llei. No es pas una decisió contra la voluntat arbitrària d’una administració, No, És senzillament anar en contra de la voluntat popular. Això que ara en diuen tan sovint la sobirania, com es pot veure, quan està a favor de l Principat de Catalunya aquesta sobirania no és res. La sobirania només té valor i eficàcia quan es tracta de temes que son resolts, decidits, i volguts pels Castellans de la Corona de Castella. Aleshores no hi ha jutge, ni magistrat, ni menys oficial que s’hi enfronti. El fet nacional dins de l’administració de justícia d’Espanya sempre ha estat decantada. En definitiva, anar contra una llei no és pas una qüestió menor. Per a mi és la destrucció dels principis de Montesquieu.

Des d’un altra punt de vista, és l’aplicació de la “qüestió cautelar” per frenar un trasllat d’uns papers, com si es tractés d’una qüestió irreversible. Estar davant d’un esdeveniment irreversible vol dir caure en l’antagonisme de salvar o eliminar un element patrimonial, o de guanyar o perdre un bé espiritual o material. ¿Estàvem en aquest cas?. No. La salvació, el guany, del patrimoni o del be, no dependria pas de la cautela aplicada pels magistrats. ¿Que han fet doncs?. Han fet el beneit. Ben segur que aquesta gent que està dins d’aquest tribunal s’han deixat seduir per les ideologies d’un partit polític, o s’han deixat convèncer pels interessos polítics d’uns quants manifassejadors.

“Castilla hizo a España” hom ha reiterat moltíssimes vegades, i així veiem com aquesta Espanya és feta a mesura de Castella. Castella governa Espanya com si fos seva, i els que no volen ser castellans han de ser tractats com a ciutadans de conquesta. Ells disposen de tota mena d’agents, de tribunals, organismes, consells, policies, jutges, militars, etc. a través dels quals apliquen les seves polítiques sota l’eufemisme d’espanya una. L’espanya una no vol dir pas que es de tothom, sinó només d’uns quants filibusters que fa segles que viuen de la crosta i de la burocràcia, espoliant als que treballen.



Aquesta notícia ha rebut 1702 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>