Retallades. (Dissabte, 11-II-2006)
11/02/2006





Les darreres paraules de Zapatero a la seva visita a la seu del PSC, varen ser de reny i de orientació pel futur, advertint que a la llengua castellana no se la podia pas discriminar. ¿Quin resultat ha tingut aquest suggeriment?. Doncs senzillament que el PSOE ha agafat a CiU i a ICV, i els han obligat a afegir a l’art. 6 de l’Estatut, la clàusula de la discriminació. Ara a l’art. 6 quedaria així: “El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya, el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. Tal com ja recull l’article 32 del mateix Estatut, no hi podrà haver discriminació per l’ús d’una o altra llengua”. Aquest afegit mereix dues reflexions.

La primera seria que l’afegit és una redundància. Una repetició que el mateix text legal ho diu, al recordar: ”Tal com recull l’article 32 del mateix Estatut”. Si efectivament, aquest dret ja estava recollit en el capítol de drets i deures, ¿Per què el varen tornar a repetir i a duplicar?. És inqüestionable que si es repetia era per insistir a favor dels castellanoparlants, amb la qual cosa la igualtat i el deure de conèixer les dues llengües, amb aquesta discriminació pel mig, quedarà en paper moll.

La segona reflexió, és molt curiosa. Si examinem la Constitució de 1978, hom podrà verificar que enlloc aquesta constitució ens garanteix que no serem , ni podrem ser mai, objecte de discriminació per raó de llengua. O sigui, que la constitució espanyola que no va proclamar aquesta discriminació, ara l’Estatut ho posa dues vegades. ¿I perquè la constitució no va proclamar d’una forma concreta aquesta discriminació lingüística, doncs, perquè varen agafar por, atès que volien i podien obligar el castellà i pel català només hi volien un deure, la qual cosa, aquesta manca d'igualtat, és una discriminació de l’alçada d’un campanar. Manera no existeix cap garantia per discriminació lingüística. És a dir, que quan als drets son a favor dels ciutadans catalans, hi pot haver discriminació. I quan els drets son a favor del castellà, importa molt que no es discrimini. La llei de l’embut!. !Ja haurem de patir, abans no s’acabi¡.




Aquesta notícia ha rebut 1665 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>