 |
 |
| El libori de Duran (diumenge, 12-II-2006) |
| 12/02/2006 |
|
Libori de Duran Lleida. Avui el diari governamental “El Pais” ha publicat una entrevista amb el president de la Unió Democràtica”, en relació al pacte fet amb els socialistes, la situació política, el rebuig d’ERC, que cal governar els socialistes amb ciu, i no cal dir que ERC aplica malament la política lingüística, etc. . Mai m’hagués pensat una comèdia tan histriònica feta per una persona, que de moment, només se li coneix ànsies de poder sense límit, que s’agafa com una llàpaga.Aquesta entrevista Duran m’ha fet agafar vergonya aliena, de la qual cosa, segons Eugeni d’Ors en català en deia : “libori”. El libori d’en Duran és còsmic. ¿Com pot ser que un català vagi a dir a l’òrgan ideològic dels adversaris polítics, amb els quals s’hi està en plena negociació oficial, les interioritats dels interessos nacionals de Catalunya irrogant-se la seva representativitat?. I a més a més, mentre dura aquesta negociació oficial al Congrés, afirma que al Parlament s’havia demanat més del compte. ¿Serà burro aquest traïdor?. ¿No pot esperar que s’hagi arribat al final de la negociació?. D’ençà d’aquest moment ja n’hi hauria prou per expulsar-lo de la Comissió del Congrés, amb l’argument de la seva discapacitat. Amb l’existència d’individus com aquest personatge, no ens ha d’estranyar que a Catalunya estigui farcit de col·laboracionistes. Exemples de les seves afirmacions: “R. Todos alimentamos unas expectativas al pueblo catalán que no se podían llevar a la práctica. Cuando algunos dirigentes sostenían que no se podía tocar ni una raya, ni un punto, ni una coma, ni recortarían nada estaban engañando a la ciudadanía. Además hay más ámbitos de reflexión, mire, cuando el 90% de los diputados aprueba que Cataluña es una nación hemos de tener presente que ésta no es la opinión del mismo porcentaje de ciudadanos. Cataluña, guste o no, es la mezcla de muchas realidades. De muchos Vic y de muchos Hospitalet de Llobregat”. Ja els has donat l’argument!. Aquesta idea també es podria aplicar a Espanya i ben segur que sense cap dubte diuen i proclamen que es una Nació. ¿Seras ase Duran?. I com que n’ha de dir més, hi afegeix que: “" A Duran, uno de los dirigentes moderados de la federación nacionalista, no le duelen prendas en criticar el proceso de aprobación en Cataluña del nuevo Estatuto, que considera erróneo al crear unas expectativas que, a su juicio, todos los partidos sabían que no podían cumplir: incluyendo su propia federación, que también se sumó a ese crescendo político. ”Les perles que ha dit aquest personatge contra ERC també són d’antologia. I a més a més, no podem oblidar que quan parla Duran, el qual té una retòrica amb èmfasi de gran estadista, hauria de ser més humil, ates que el seu partit és tan minso i tan poc representatiu, que no pot atrapar a ERC. No arriba en cap cas a la representativitat política d’ERC, per la qual cosa hauria de callar. Tanmateix, per ell ERC és el veritable dimoni dins de la política catalana i en té la culpa de tot. “ERC permite que se dé la sensación de que se está suprimiendo el castellano en Cataluña".; “De hecho debería ser ERC sin que nadie la presionara la que abandonara el Gobierno”.”ERC debería abandonar el Gobierno y convocarse elecciones”.I acaba el seu progrsms-odi, així: ”Yo no gobernaría con Esquerra a la vista de lo que ha sucedido en estos dos años.” . Duran té una gran experienciua i acaba:”ERC es un partido más preparado para la radicalidad verbal, la pancarta y la oposición que no para la gobernabilidad.” ,“Una vez más los extremos, PP y ERC, se tocan y se retroalimentan.” I per acabar-ho d’arrodonir. Duran ens explica que la solució del problema nacional de Catalunya, per no fer por als espanyols, i treure’n el màxim pel Principat, és que els socialistes facin colla amb els convergents, i així poder-se repartir el poder, dins de la ciutat de Barcelona i dins del Principat.. Ell ho explica així; “Hay muchos temas de Cataluña, tanto interiores como exteriores, que sólo pueden resolverse con un acuerdo entre socialistas y CiU sin que esto signifique gobernar juntos. Y de la experiencia de dos años de tripartito, el PSC y CiU tienen el deber y la responsabilidad de analizar qué ha sucedido en Cataluña y de evaluar qué fuerzas políticas son o no opciones de gobierno.”. |
|
| |
 |
|
|
|
 |