EN FRANCESC FERRER EL 18 D'AGOST DEL 2003 VA ESCRIURE:
25/11/2006


"...totes les formacions polítiques tenen una ideologia. Fins i tot aquelles que en les seves propostes denigren els ideals o horitzons ideològics, també tenen una ideologia, que és la de no tenir-ne cap."

Les ideologies

En general el nom dels partits és equivalent a una ideologia política. És natural que els partits polítics intentin a través del seu nom explicar sense grans subterfugis el projecte que conforma la ideologia que intenten defensar o afavorir. D’aquest tipus de partit hi ha el socialista, el liberal, el comunista, el monàrquic, el republicà, el de centre, etc. Tanmateix, hi ha agrupacions polítiques que no tenen en la seva denominació un exacte reflectiment de la ideologia que prediquen, i fins i tot, n’hi ha que eufemísticament amaguen la veritable doctrina per fer-se més simpàtics o més àmpliament aglutinadors. Així, tindríem el popular, el democràtic, el d’iniciativa, l’humanista, etc.

Es vulgui o no, es digui explícitament o no, tothom té una ideologia. Ideologia és un concepte que a voltes va crear dificultats de definir. Abans quan la doctrina marxista era hegemònica el concepte “ideològic” era negatiu i menyspreable perquè significava que no corresponia a la política de la praxi. Des de que el marxisme ha perdut el seu pes polític, el concepte d’ideologia ha tornat a adquirir la vella idea anterior de “sistema d’idees, teories, postulats o doctrines que a través de les seves afirmacions i propostes, així com dels oblits i silencis, configuren un programa polític o social”.

En conseqüència, totes les formacions polítiques tenen una ideologia. Fins i tot aquelles que en les seves propostes denigren els ideals o horitzons ideològics, també tenen una ideologia, que és la de no tenir-ne cap. Qualsevol polític que intenta denigrar a una altra formació política titllant-la de “mancada d’ideologia” està en un error. La ideologia de determinades forces polítiques, acostumades a viure al redós d’una doctrina molt dogmàtica, marcada, i molt estricte, com fou la del marxisme, que més que una teoria, se la coneixia com una religió, es pensen que els que tenen un viure molt més democràtic, flexible, i no dogmàtic, ja no tenen ideologia, i no saben que tenen la ideologia de viure en camps polítics no dogmàtics, lliures, desjerarquitzats i tolerants.

18 d’agost del 2003




Aquesta notícia ha rebut 1330 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>