AQUESTA SETMANA EL PONT DE LA PURÍSSIMA ENS PORTA AQUEST ARTICLE D'EN FRANCESC FERRER.
03/12/2006


... perquè tots els catalans recordem que els Borbons ens varen eliminar les Constitucions. Hom en general no parla, ni recorda les Constitucions Catalanes. En canvi hauria de ser un element essencial i bàsic per reivindicar la nostra independència política.

LA CONSTITUCIÓ CATALANA


Per Francesc Ferrer i Gironès


Després d’haver passat l’onze de setembre, estem en una data encara com perquè tots els catalans recordem que els Borbons ens varen eliminar les Constitucions. Hom en general no parla, ni recorda les Constitucions Catalanes. En canvi hauria de ser un element essencial i bàsic per reivindicar la nostra independència política. A tots els pobles i ciutats hi hauria d’haver la Plaça de les Constitucions Catalanes. Sense memòria col•lectiva, no hi pot haver consciència reivindicativa. Ningú no pot reclamar res d’allò que desconeix. Doncs, bé, no volia pas parlar de les constitucions abolides, m’agradaria recordar un altre text constitucional, la Constitució de la República Catalana aprovada a L’Havana el dos d’octubre del 1928. Aquest mes d’octubre farà 75 anys que les delegacions dels catalans independentistes convocades a la ciutat de l’Havana sota la presidència del senyor Francesc Macià, per a reorganitzar les seves forces i definir cívicament els seus principis i els seus ideals patriòtics volien proclamar davant del món la unitat espiritual indestructible de Catalunya. I per aitals objectius es volien independitzar de l’Estat espanyol i provisionalment mentre no s’atorgaven la seva llei fonamental definitiva proclamar la constitució catalana .

En general els adversaris de Catalunya i els enemics del catalanisme polític solen etzibar contra aquests principis i pensaments el blasme de que són doctrines del passat, que es basen en filosofies antiquades, o que són nostàlgies medievals. Aquests intel•lectuals o polítics sempre solen invocar les influències del carlisme, o l’organització estamental que regulaven les Bases de Manresa, o simplement el record del passat polític històric. Com si la llibertat dels catalans fos un element que s’envelleix. La llibertat és un concepte que sempre és igual a través dels temps. Que un home sigui lliure abans, ahir o avui, vol dir que també serà lliure demà. La llibertat no pot ser vella ni antiquada.

Així ho pensaven els catalans reunits a l’Havana quan varen redactar la Constitució de la República Catalana, la qual ningú no la pot titllar d’etnicista o fonamentalista, i menys d’essencialista, com solen dir aquells teòrics abans esmentats. La república considerava catalans a tots els nascuts al territori, encara que els seus pares no en fossin. Reconeixia la igualtat de tots els catalans davant de la llei, eliminades totes les diferències nobiliàries o privilegis personals. A més de la inviolabilitat del domicili, i el reconeixement del dret d’associació i de reunió, negava la possibilitat de confiscar els patrimonis per motiu de delictes polítics, cosa que en Franco anys més tard ho va practicar a gratcient. A l’organització de la república es reconeix la separació dels poders, entre el legislatiu, l’executiu, i el judicial. L’exèrcit català només podia anar amb uniforme en acte de servei, i el codi militar només es podia aplicar en temps de guerra. Tots els catalans havien de pertànyer al Sometent de la localitat sense altre deure que acudir on se’ls convoqui en cas d’alarma o d’amenaça. En el terreny social, ens trobem que l’escola es gratuïta i obligatòria. L’ensenyança afirma la Constitució no podrà ser memorista o passiva, sinó d’orientació i despertament de la intel•ligència dels alumnes perquè aprenguin a formar-se conceptes propis sobre les coses i els assumptes. Es prohibia el treball dels nois menors de 16 anys.

L’elaboració del dictamen que acompanyava la ponència fou presentat a l’assemblea constituent per J. Conangla i Fontanilles, que no podia entendre a Catalunya com a un component de la federació espanyola, perquè no gaudiria de govern propi per a regir-se com volgués. Segons l’especialista en dret constitucional J.A. Gonzàlez Casanova, l’arribada a l’independentisme no era res més que la culminació natural d’un procés de lluita autonomista i federativa que havia acabat en fracàs. Actualment ens passa el mateix. Quan el PP està lluitant per evitar que es pugui actualitzar l’Estatut d’autonomia no és res més que un fracàs. Els principis constitucionals amb els quals es va redactar l’estatut el 1978, varen ser destruïts i arranats després del cop d’estat del 1981.

Amb les influències tejerines, a través de les lleis de bases, de les competències concurrents, de les retallades pressupostàries, de la recompra de les competències exclusives, etc. tot l’estatut s’ha anat encongint, fins al moment que la seva aplicació depèn d’un govern que estigui sense majoria absoluta. Això no es cap llei fonamental. Això és un parany jurídic com tots els que durant els nostres anys que hem estat amb els espanyols ens han anat imposant. En aquest aniversari de la constitució de l’Havana tinguem la reivindicació amatent, sense cap retòrica, sinó per assolir la llibertat, la nostra llibertat constitucional.

Article publicat al "Punt Diari" el 2003.





Aquesta notícia ha rebut 1355 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>