REFLEXIONS
22/01/2007


La millor manera de fer retallades i deixar-ho tot en punt mort, és cridar l'atenció de l'opinió pública amb una altra notícia que es fa passar per l'única important. Mentre els mitjans parlen del terrorisme, no parlem ni dels Papers de Salamanca, ni de les hores de castellà a l'escola, ni de les xifres de finançament de Catalunya, ni de molts altres aspectes del nou estatutet.

Es diu que el temps ho cura tot , però això no és cert: cal agafar el toro per les banyes i ser tossuts, fer com la gota d'aigua que forada la pedra i que al mateix temps pot fer nèixer estalactites i estalagmites.




DEMÒCRATES VIOLENTS


La democràcia és l’únic sistema polític que pot anul•lar la violència. La democràcia té instruments i camins que li són inherents per conèixer la voluntat dels ciutadans, són elements valuosos per decidir els conflictes i per evitar les topades col•lectives. Però, tanmateix, els neodemòcrates que governen a Madrid encara no són prou avisats, ni prou formats en la fe demòcrata, i així veiem com l’autodeterminació dels pobles que és la solució democràtica i pacífica dels contenciosos nacionals, per ells es converteix en un obstacle. Els espanyols de la solució del problema en fan el conflicte i la confrontació.

Aznar amb el seu posat de nou convers demòcrata afirma que l’autodeterminació no existeix en cap país, quan ell hauria de saber que aquest concepte jurídic forma part de la legislació, atès que s’ha incorporat d’ençà de la ratificació dels Tractats Internacionals que la proclamen. Si tingués memòria, només hauria de recordar que a la passada dècada, gràcies a l’autodeterminació, varen emergir Estònia o Lituània, Eslovènia o Croàcia, Xèquia o Eslovàquia, els alemanys de l’est es varen unir als de l’oest, les repúbliques de l’antiga URSS varen emergir, etc. Els fets son incontestables davant de la ignorància consentida d’Aznar. Però, si Aznar ho nega i criminalitza, Fraga amenaça. Fraga expressà el veritable sentit de la seva democràcia. Ell va dir que si no se seguia el camí marcat, s’utilitzaria la violència i la guerra. Rajoy, ho confirmà dient que prendrien mesures. La visió política d’aquesta gent és utilitzar la democràcia per dominar-nos, serà amb la força “legitimada” de l’estat, però indiscutiblement la violència contra la voluntat pacífica i democràtica expressada per referèndum.

Aquí no ha canviat res. Els espanyols saben que les seves propostes polítiques no son seductores i els seus projectes no són cobejats, ni admesos. No tenen arguments per convèncer. I ells entossudits, des de fa temps, dominen sobre els altres a través de la violència. No pel diàleg, o per la comprensió mútua. Fraga per això ha d’invocar que hi haurà “milers de morts”. És la tradició espanyola. Nosaltres no podem oblidar que els espanyols sempre vaticinen la mort davant d’un problema polític que proposi eliminar el seu domini. No han tolerat mai que Catalunya pugui triar o escollir la llibertat “libèrrimamente”. Si us plau per força ens han fet seguir el seu camí marcat per ells.

Només cal fer una repassada de personatges que han invocat la violència de la guerra quan Catalunya ha proposat l’autonomia política o simplement la legalització de la llengua catalana. Això ve de lluny. Francisco Tubino, exigir la llengua “podria traer dias de luto” (1880); Núñez de Arce, voler el català seria “encender otra vez entre pueblos hermanos la terrible guerra civil” (1886); José Martos, afí al ministeri de la governació, proposa “poner en completo pié de guerra todos las unidades militares en Cataluña” (1900); l’editorial del diari “Correspondencia Militar” creu que per eliminar el catalanisme “no habia más camino para exterminarlo que el del cementerio” (1905); el liberal Salvador de Madariaga, no voler ser espanyols serviria “tan solo para desgarrar España en guerra civil” (1923); el diari “El Imparcial” quan s’aprovà l’Estatut titulà “Antes que el Estatuto la guerra civil” (1932); el diputat Balbontin al congrés de diputats ja ho havia dit “Cataluña frente España. No. Primero la guerra civil”. El mateix republicà Azaña, tot reconeixent que el mètode de Felip V és injust, reconeix la necessitat de bombardejar Barcelona cada 50 anys, perquè és un sistema “solido y comodo. Ha valido para dos siglos”; Fraga parlant amb J.B. Cendrós ja li havia dit que Catalunya estava ocupada i que “estaban dispuestos tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo”. En definitiva en les relacions amb els espanyols, no hi ha res de nou a l’oest, sempre és igual. Si no poden imposar la seva voluntat l’exigeixen per la violència.

Aquesta manera de viure la democràcia no és correcte, perquè l’apliquen només quan els hi va a favor. S’omplen la boca de la Constitució i l’Estatut, invoquen la democràcia, i refilen la llibertat. Però fixem-nos-hi bé. Quan l’estatut és a favor nostre, quan la Constitució en afavoreix, i quan la llibertat ens estimula a favor dels nostres drets nacionals, però a ells no els interessa, aleshores, ni tenim drets col•lectius, no podem exigir la nostra cultura, ni la sobirania del parlament té cap importància. Són demòcrates mentre fas el que els espanyols volen, quan t’apartes del seu voler omnímode els cau la màscara i apareix la violència.

Per Francesc Ferrer i Gironès


Aquesta notícia ha rebut 1341 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>