EL PUIG D'EN ROCA AQUESTS DIES HA ESTAT NOTÍCIA PER LES RESTES ARQUEOLÒGIQUES QUE S'HI HAN TROBAT AL FER-HI UNS MOVIMENTS DE TERRES.
27/01/2007


La situació estratègica d'aquest puig ja es va demostrar quan el general Prim hi va instal·lar una bateria per bombardejar la ciutat de Girona.


Reproduïm un article de Francesc Ferrer i Gironès, publicat al diari "El Punt" al 2003.

PRIM BOMBARDEJA LA CIUTAT DE GIRONA


El 1843 és un any històricament molt destacat, no només perquè Abdó Terradas va proclamar la República a Figueres, o perquè va néixer la sindicalista Isabel Vilà a Calonge, o perquè a Girona per una riuada del Galligans varen morir 115 persones, o perquè els gironins es varen revoltar dins del moviment que demanava una transformació política, sinó perquè els ciutadans de Girona, per causa de l’esmentada revolta s’enfrontaren a l’exèrcit, i la ciutat fou bombardejada pel conegut general Prim.

Aquest setembre farà 160 anys de la revolta dels gironins dins del moviment general de la “Junta Central” i la “Jamància”. Aquesta revolta va començar el 2 de setembre a Barcelona. Segons Fontana, “No es tractava pas de dues revoltes –la insurrecció centralista burgesa i la Jamància popular- sinó un sol combat per construir, amb Catalunya o a partir de Catalunya, una Espanya moderna, progressista i més igualitària.”

Segons Narcís Blanch, aquesta revolta, a Girona es va iniciar al capvespre del dia 4 de setembre. També es va estendre a Reus, Vilafranca, i amb igual interès a Olot i Figueres. Tal com calia els ciutadans de Girona varen expressar ja d’una forma contundent la seva sedició el dia 7 de setembre, a la qual s’hi va sumar la tropa del regiment de la Reina, i les autoritats de la diputació provincial. L’Ajuntament va fer l’orni?.

Naturalment aquesta situació no va durar gaire. Al cap de poques setmanes, cap a finals de setembre, apareix Joan Prim i Prats, aleshores feia poc (15 de juny) que havia passat de coronel a “brigadier” i el general Serrano li havia atorgat la “faixa de mariscal”. A Girona, Prim al servei del govern de Madrid exigeix la capitulació de la ciutat. Els ciutadans i les tropes es varen negar a rendir-se i el general Prim va iniciar el bloqueig i l’assetjament. Dins d’aquesta estratègia, Prim el 15 d’octubre va ordenar la construcció d’una bateria al “Puig d’en Roca”. Davant de la negativa de rendir-se i la voluntat de defensar-se el dia 25 d’octubre es va bombardejar la part nord de la ciutat, i es va abatre i ensorrar la Torre de Sant Joan. Aquest fort de Sant Joan era la torre que defensava i protegia les comunicacions de la ciutat juntament amb el castell de Montjuïc. L’endemà es va tornar a bombardejar, per destruir les reparacions que s’hi havien fet de nit.

El bloqueig i l’assetjament de la ciutat que s’havien fet eren totals o globals. Prim pel control de la ciutat des del Puig d’en Roca, a més de la bateria esmentada, n’hi va instal•lar una altra de morters, des de la qual el 28 d’octubre es va tornar a bombardejar la ciutat i Montjuïc, i també es varen llençar granades reials. Cap a Palau també s’hi va instal•lar una bateria per controlar la porta del carrer del Carme, i també se n’instal•là una altra d’obusos a la represa dels molins, segons explica Narcís Blanch.

Girona a més a més de l’assetjament de l’exèrcit, estava molt indefensa atès que a la nit del 18 al 19 de setembre de 1843 havia patit un aiguat pel riu Galligans, el qual no només va destruir diversos edificis del barri de Sant Pere, sinó que també causà la mort de 115 persones. Aquest fet també va malmenar un llenç de muralla on hi havia la porta de França. Tot això va complicar molt les coses i feia als ciutadans molt vulnerables davant de les exigències de Prim que acabava de ser nomenat mariscal. No cal dir que l’Ajuntament de Girona va fer una cosa molt estranya, va abandonar el nucli central de la ciutat i es va traslladar al Pont Major, fent costat a les tropes assetjadores de la ciutat.

El dia 7 de novembre, després de diversos assalts, la guarnició de Girona es va rendir, i la varen deixar sortir amb direcció cap a Figueres. El brigadier i mariscal Prim va entrar a la ciutat de Girona el dia 9 de novembre. El setge havia durat més d’un mes . Les tropes que havien capitulat, un cop arribades a Figueres es varen concentrar al castell de Sant Ferran, i de fet varen convertir la capital de l’Alt Empordà en l’únic reducte resistent de la revolta, atès que no es varen rendir fins el dia 13 de gener de 1844. No podem oblidar que mentre el mariscal Prim estava en el setge de Figueres, el govern de Madrid li va atorgar el títol de comte de Reus i vescomte del Bruc. En pocs mesos, des del juliol a l’1 de gener, gràcies als seus serveis militars contra els catalans, el Govern de Madrid va fer passar al ciutadà Prim de coronel a comte de Reus.

D’aquests esdeveniments en podem comentar alguns aspectes. Un, que en general es parla del bombardeig de la ciutat de Barcelona pel general Espartero al 1842, i en canvi, el bombardeig de la ciutat de Girona queda sovint ignorat en oblit històric. No cal dir que també en relació al conegut general Prim existeix alguna paradoxa que reflecteix una certa desmemòria. Quan Prim tenia gairebé 30 anys als gironins ja ens havia encerclat, bloquejat i bombardejat, quan en va tenir 56 el consistori gironí li va dedicar una làpida en honor seu, aprofitant l’esdeveniment de la seva mort, i oblidant anteriors facècies. ¿La nostra desmemòria ha de ser tant poc pedagògica?. Ara farà 160 anys d’aquests fets, serà oportú adoptar alguna decisió?.












Aquesta notícia ha rebut 1961 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>