 |
 |
| ENTRE EL NEGUIT I L'ESPERANÇA |
| 10/02/2007 |
|
No, el poder no té tendències democràtiques i en general és un barratge a la llibertat de pensament dels ciutadans. El poder tolera la llibertat de consciència o la llibertat de pensament en la intimitat, però no admet la divulgació pública, ni el culte de la veritat aliena. EL CONTROL IDEOLÒGIC (MORTA LA CUCA, MORT EL VERÍ) Per Francesc Ferrer i Gironès El poder durant molts de segles va fer servir l’església catòlica per controlar ideològicament al poble. Ara que l’església no té cap predicament, l’estat s’ha de fer la feina ell tot sol. Per això, quan en el mercat ideològic de les idees polítiques hi apareixen doctrines que no agraden al poder, de primer es mira de criminalitzar-les, i si després de tot això no se’n surten prohibeixen la seva predicació en el codi penal perquè els jutges facin la feina. I si tot i això la qüestió ideològica no s’esbrava s’intenta eliminar-la existencialment per la via de la seva interdicció legal. Morta la cuca, mort el verí. No es va pas a la recerca de l’argumentació i de la discussió filosòfica. No, el poder no té tendències democràtiques i en general és un barratge a la llibertat de pensament dels ciutadans. El poder tolera la llibertat de consciència o la llibertat de pensament en la intimitat, però no admet la divulgació pública, ni el culte de la veritat aliena. Si un error és una veritat que s’ha tornat boja, ¿perquè el poder no cerca la causa de la bogeria?. I així ens trobem que ara el PP dins de la seva fatxenderia absoluta ens ve fent obsequis de lluites doctrinals mai vistes. En política no es poden eliminar les idees prohibint-les. A tota ideologia li correspon l’argumentació assossegada. Per lluitar-hi honestament amb la serenor del savi tota idea es mereix un diàleg civilitzat. Tot poder que democràticament no pot superar una ideologia és un poder que té els peus de fang. Per això els del PP han de prohibir les idees, perquè penant a les persones no se n’han sortit. És curiosa i paradoxal la situació que ens ha aparegut aquesta setmana. Mentre a Madrid s’aprovava la Llei que vol marginar i eliminar els partits polítics amb idees que no agraden, els èmuls territorials que representen el PP han vingut a Girona a lamentar-se que per causa de que els ciutadans gironins tenen unes “idees excessivament radicals” contra el PP, no poden fer llistes als pobles per les eleccions municipals. Ai làs!. Si aquests poguessin també ens posarien al codi penal a tots els que no admetem les idees sucursalistes del PP. Quan vaig fer un article titulat “Els del PP; mala gent”, vaig ser durament castigat amb la retirada de salutacions i altres foteses diplomàtiques. Però, amb el temps he tingut tota la raó. Cada dia que passa hom pot quedar informat que sembla que hàgim reculat trenta anys quan encara vivia el general Franco. Manllevant paraules del poeta Lopez-Picó us diré que cada dia sembla “que no hi hagi res a fer per camins de lleialtat i respecte”. Els catalans hem de veure cada dia com el PP ens està malmenant el nostre heretatge polític, i els qui hi col•laboren políticament estan treballant per un adversari. Aquesta gent ens estan destruint tota la llavor pacient acumulada a poc a poc. Quan ens volen anorrear fomenten l’enervant incomprensió espanyola de manera que quedem submergits en el fang de la impotència. Catalunya té competències plenes en ensenyament, però ells fan la Llei de les Universitats per no donar-nos autonomia; la llei de Formació Professional per desviar-nos dels nostre camí; el de la Qualitat Educativa per obligar-nos el castellà a la secundària, etc. En les infraestructures no ens deixen comunicar amb València i la porten cap al centre i aquí deixen de fer obres que ens pertoquen per les nostres aportacions a l’erari públic. També el PP valencià està posant pals a les rodes de la llengua. Les seleccions esportives com a activitat particular també son prohibides. Amb les lleis de bases ens imposen condicions a les nostres finances amb el dèficit zero, o ara amb les regulacions de les denominacions d’origen dels vins. L’enervant incomprensió espanyola és l’emblema d’aquesta gent. I al damunt ens vénen a casa nostra, no com a convidats, sinó amb idees intruses, i es queixen del perquè la gent no els vol. Us imagineu que els del PP ens facin sempre la llesca, i encara vinguin a queixar-se de que som massa “radicals”?. L‘única eliminació ideològica que és vàlida en democràcia és aquella per la qual la ciutadania no vota, els candidats no volen presentar-se a les llistes, i ningú no hi vol col•laborar. Aquesta és l’autèntica eliminació. La presència impertinent d’aquesta mena de gent que només sap exaltar el nacionalisme espanyol no ens interessa, i per anar bé qualsevol català amb una mica de dignitat s’hauria de negar a donar-los-hi suport. Catalunya necessita l’empenta i el recolzament de tots els seus fills i no es pot permetre la sagnia de donar esforços a potències forasteres que ens volen eliminar o alterar les nostres lleis. Article publicat a El Punt. AQUESTA SETMANA RECOMANEM: - La lectura de L'APUNTADOR de Josep Maria Pasqual publicat a El Punt el proppassat divendres 9 de febrer. - Informem que el proper 18 de febrer tenen lloc els actes de la renovació de la Flama de la llengua catalana a Montserrat . Per més informació: www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=3292 - Informem que el 31 de març de 2007 acaba el termini per presentar els treballs, a La Busca Edicions, per participar al II PREMI D'ASSAIG FRANCESC FERRER I GIRONÈS. ( www.labusca.cat ) |
|
| |
 |
|
|
|
 |