AMB UN 'ARTICLE D'EN JOSEP Mª HUERTAS CLAVERIA, VOLEM RECORDAR LA SEVA FIGURA I TRAJECTÒRIA.

11/03/2007


És també en memòria de l'Isabel Vilà, 1ª sindicalista catalana reivindicada per Francesc Ferrer i Gironès


UNA PLAÇA BARCELONINA DEDICADA A ISABEL VILÀ

LA PRIMERA SINDICALISTA

"No hi ha dones al món / com les de Llagostera / que pels republicans / varen portar la bandera. / No hi ha dones al món / com la Isabel cinc hores / que pels republicans / va caminar vuit hores." La Isabel es deia de cognom Vilà, era en realitat de Calonge, tot i que va viure a Llagostera, i les cinc hores era la reivindicació per la qual van lluitar els i les sindicalistes, decidits a fixar el màxim de temps que podien treballar els infants en el darrer quart del segle XIX. Perquè, encara que costi d'acceptar, els infants treballaven i hi va haver qui, com Isabel, van decidir lluitar per posar límits als seus horaris.

Isabel Vilà (Calonge, 1843 - Sabadell, 1896) té des de fa poques setmanes un lloc en el nomenclàtor barceloní: una plaça de nova creació al Poblenou rebrà el seu nom. Les casualitats de vegades amargues de la vida, però, impediran que el seu biògraf, el polític i historiador Francesc Ferrer Gironès, se'n pugui assabentar. Va morir quan tot just l'Ajuntament de Barcelona aprovava que la dona considerada la primera sindicalista destacada de Catalunya tingués una plaça a la ciutat.

El llibre de Ferrer Gironès, Isabel Vilà, la primera sindicalista catalana, va sortir el 1996, ara fa deu anys, impulsat per l'Ajuntament de Llagostera, i va ser molt poc conegut en el seu moment. L'alcaldessa del moment, Pilar Sancho, definia Isabel Vilà com una dona "idealista, rebel i solitària". Eren els qualificatius que li havia suggerit la lectura de la biografia. No es conserva cap fotografia de la dona que va crear la Internacional a Llagostera, però sí la seva signatura i alguns documents, com la colpidora partida de defunció del cementiri de Sabadell, on deixen palès que l'han enterrada al departament dels "dissidents". Eren aquells temps, força llargs, que fins i tot de morta eres apartada dels altres, perquè no els contaminessis...

Ferrer Gironès, que també va publicar un llibre sobre el moviment obrer a les terres gironines, es va preocupar de fer que Isabel Vilà tingués una plaça a Girona, com ara la tindrà a Barcelona. És una manera més que correcta de recordar que també les dones van lluitar per la millora de les condicions de vida de la classe treballadora.

És aquest un aspecte poc conegut d'un món que actualment s'estudia encara menys que abans, el dels obrers. I si els obrers s'estudien poc no cal dir que les obreres encara menys. Fa uns anys una advocada volia fer una biografia de Teresa Claramunt, una de les figures més importants del moviment obrer a Catalunya, però la idea no va prosperar. Per cert, la Claramunt també té un carrer a Barcelona.

Llevat d'un calendari amb biografies, auspiciat per l'Institut Català de la Dona, del qual és autora Isabel Segura, hi ha pocs materials a l'abast de la gent. Quan em pregunten quin tipus de publicacions haurien d'esperonar les institucions, contesto que les que no atrauran les editorials comercials perquè no són rendibles. Encara que sobre aquest tema caldria discutir. L'editor d'un llibre meu titulat Obrers a Catalunya, l'avui flamant conseller de Cultura Ferran Mascarell, em deia amb un somriure murri, quan va decidir publicar-lo, que "els obrers no estan de moda" -corria l'any 1982-, però es va esgotar l'edició i va caldre fer-ne una altra.

El divorci entre el país i la seva memòria preocupa. Tan dolent és estar mirant sempre el passat com ignorar que va existir. Caldria divulgar la història dels personatges que, com Isabel Vilà, van lluitar per deixar-nos un món millor que no pas el que van trobar. I precisament el que manca són biografies de gent com ella.

Un editor se'm queixava que la meva biografia de Salvador Seguí, escrita a principis de la dècada dels anys setanta, és avui introbable. Se'n van fer tres edicions, dues en català i una en castellà, prova del fet que va interessar, però des de fa un temps està esgotada.

Alguns dels pocs intents de lluitar contra la desmemòria solen tenir un origen particular, com el llibre de Jordi Albadalejo i Joan Zambrana Inicis d'un sindicalista llibertari. Joan Peiró a Badalona 1905-1920, que han publicar les Edicions Fets a Mà. No cal dir que, injustament, el silenci sol acollir aquestes iniciatives.

Fora bo que la plaça dedicada a Isabel Vilà ajudi a desvetllar la curiositat entre la ciutadania envers qui va ser i què va significar aquesta dona, qualificada pel malaguanyat Francesc Ferrer Gironès com la primera sindicalista catalana.

Josep M. Huertas
Periodista

Article publicat al diari AVUI, el 18 de maig del 2006


INFORMACIÓ:

- El 30 de març acaba el termini per presentar els treballs del II Premi d'Assaig Francesc Ferrer i Gironès.




Aquesta notícia ha rebut 1495 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>