EL PROPPASSAT DIJOUS 15 DE MARÇ, L'OBRA CULTURAL BALEAR VA RECORDAR A FRANCESC FERRER I GIRONÈS EN EL 1ER ANIVERSARI DE LA SEVA MORT
17/03/2007


Una llengua no desapareix perquè els que no la saben no la parlen. Una llengua desapareix quan els que la saben, deixen de parlar-la.


L'acte d'homenatge, organitzat per l'Obra Cultural Balear, es va celebrar a Can Alcover de Ciutat de Palma, sota el lema " Música i paraules per a Francesc Ferrer i Gironès".

L'acte s'inicià amb la lectura de diversos textos acompanyats per la Primera suite per a violoncel de Bach interpretada pel violinista Miquel Àngel Bauzà.

El president de l'OCB, Jaume Mateu, va glossar la tasca i el compromís amb la llengua catalana i el país de Francesc Ferrer. Seguidament el professor de l'UIB i membre de l'Associació d'Amics de la Bressola, Jaume Corbera, va descatar el treball desenvolupat en el llibre de "La persecució política de la llengua catalana". Es va tancar l'acte amb les paraules de Montserrat Pumarola que transcrivim:


Benvolguts tots,

Primer de tot vull agrair a l’OCB l’homenatge que avui es fa en record de Francesc Ferrer i Gironès.
L’Any passat el meu marit havia acceptat venir per parlar sobre la llengua. Malauradament no fou possible, el seu limfoma avançava inexorablement. Tan si com no, volia complir amb el compromís que havia près i va ser molt dolorós comunicar-vos que no era possible el seu desplaçament.
Tenia la carpeta amb la conferència preparada, per això, em permeto llegir el final de la seva exposició:


Què hem de fer els catalanoparlants?

El poble que té la llengua catalana com a pròpia és un poble paradigmàtic a tot Europa. Després de resistir durant més de 286 anys de sotmetiment lingüístic encara estem reivindicant els nostres drets. I avui necessitem que tots junts i aplegats tinguem una ideologia lingüística, una ideologia que sigui hegemònica. Un sistema doctrinal que ens faci forts, que ens marqui el camí per arribar a la normalitat, que ens fixi les fites d’allà on volem arribar, i que ens estableixi les estratègies per reclamar i per reivindicar els nostres drets per assolir l’estatus de ciutadans lliures. Hem de ser conscients dels nostres drets i tenir voluntat per reclamar-los. Hem de ser fidels a la nostra llengua, com un acte més de la nostra autodeterminació nacional. Si la llengua castellana ha estat imposada, d’entrada com un senyal de dominació, i ara ens la volen encolomar com un punt de trobada, hem de ser prou conscients, i prou forts, com per ser insubmisos lingüístics, amb la finalitat d’assolir també la nostra llibertat política i la nostra independència cultural.
La nostra normalització lingüística només es farà amb lluita i brega. Una llengua no desapareix perquè els que no la saben no la parlen. Una llengua desapareix quan els que la saben, deixen de parlar-la. Per això el manteniment del nostre patrimoni depèn exclusivament de nosaltres. L’element més important que ha projectat el nostre geni i el nostre tarannà és la llengua. Si no ens autodeterminem lingüísticament i eliminem la nostra llengua, és que també ens volem suïcidar políticament.



Ell va defensar la llengua, la va treballar, i li agradaria que tots una vegada més ens conjuréssim en la seva defensa .

Homenatge a Francesc Ferrer - 15 de març del 2007- Ciutat






Aquesta notícia ha rebut 1243 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>