EL PROPER DIMARTS 12 DE JUNY ES PRESENTARÀ L'AUDIOVISUAL "UN PAÍS PER DESCOBRIR"
09/06/2007


L'audiovisual d'Ernest Costa i Savoia, promogut per l'Ajuntament de Girona, es presentarà a la Casa de Cultura de Girona a les 8 del vespre.


Aquest audiovisual s'adreça als qui vulguin saber com són les terres de parla catalana, com som la gent que hi vivim i quines són les notres esperances i les nostres lluites.


En motiu d'aquesta presentació transcrivim el discurs d'en Francesc Ferrer i Gironès al Consell Participatiu per la Llengua.


DISCURS DEL CONSELL PARTICIPATIU PER LA LLENGUA

Em plau adreçar-vos quatre mots per justificar el tràmit que volem realitzar per a crear un “Consell Participatiu per la llengua” i aprovar-ne el seu Reglament que l’ha de regular.

La creació d’aquest Consell té unes finalitats i comporta uns objectius. Tanmateix, cal de primer, davant del Ple expressar que aquest projecte està condicionat a la filosofia i als principis que es varen fer constar en el Pacte de Govern signat pels tres partits (PSC,ERC,IV-V) el 13 de juny del 2003, on hi férem constar que “La ciutat de Girona ha estat reconeguda com una de les ciutats en les que més han avançat el reconeixement de la llengua i la cultura catalanes.” I per això la nostra voluntat en governar era la de “Construir entre tots, dia a dia la nostra identitat en un marc de diàleg intercultural i amb vocació europeista, integradora i que permet transmetre valors de pau, solidaritat i progrés social”. Tanmateix, cal fer constar de forma explícita que: “Aquest valor s’ha de mantenir i incrementar fent de la nostra ciutat un punt de referència dins dels Països Catalans”.

I dins del capítol genèric de la “Ciutat i de les Persones” es va establir un compromís ferm i rigorós. Un compromís polític en fer realitat “l’extensió de l’ús social del català a la ciutat” i en aquesta extensió no oblidar sobretot l’acollida de les persones nouvingudes i de facilitar-los-hi l’aprenentatge de la llengua i la cultura.

Davant d’aquestes convinences polítiques, d’aquests pactes fets, i d’aquests compromisos adquirits, ens plau comentar en funció de la situació sociolingüística actual, aquells objectius prioritaris que caldria remarcar i incidir, per fer realitat la plena normalització lingüística:

1er.- Aconseguir que la llengua catalana sigui la llengua vehicular a tots els àmbits de la ciutat.

2on.- Que la llengua catalana sigui la “llengua comuna” de les persones que viuen i treballen a la ciutat.

3er.- Dins del concepte de “cohesió social”, que la llengua catalana, sigui un instrument per a la inclusió social de tota la ciutadania.


Per trobar els camins que ens portin a solventar i assolir aquests objectius prioritaris, per abonar i afavorir totes aquelles accions que ens han d’ajudar per fer realitat aquells objectius prioritaris, per una banda, i per convertir els drets abstractes en una realitat efectiva, per l’altra, considerem que caldria arribar a unes garanties socials, unes garanties que podríem concretar en tres apartats:

a).- Garantir a tota la població el dret al coneixement de la llengua catalana, com a primer pas, o fase prèvia.

b).- Un cop obtingut el coneixement, fomentar l’ús interpersonal del català.

c).- I finalment, garantir el dret a usar el català a tota la ciutadania, i en tots els àmbits possibles.

Un cop feta aquesta planificació teòrica de les necessitats, hem considerat que per fer-ho, la tasca no és pròpia d’una institució només, sinó que més aviat és la tasca de tota una ciutat, de tots els ciutadans i ciutadanes.

Assolir la plenitud de les polítiques lingüístiques sempre és una feina lenta. Aquesta lentitud, seria equivalent, però a l’inversa, al que deia Ramon Menéndez Pidal, quan va escriure al 1902, que per introduir el castellà a Catalunya, “se debe procurar con previsiones atinadas, y con la lentitud perseverante de la administración inteligente y de la instrucción pública, tarea aún más propia de la vida de un monarca que del breve flujo y reflujo ministerial.”. Aquesta tasca doncs, cal fer-la amb la col.laboració i ajut de tots els ciutadans, amb la idea de que la tasca és lenta, però que el projecte cal programar-lo de cara endavant cap a les properes generacions. Per això és necessari el Consell Participatiu, perquè planifiqui i perquè gestioni..

La política participativa del Municipi actualment podríem compilar-la en quatre grans grups: a).- Òrgans. Consells i Taules Territorials. b).- Canals per les figures de la participança. c).- Gestió dels conflictes, i d).- l’associacionisme veïnal. En conseqüència la creació del Consell suposa l’erecció d’un òrgan preparat per a la participació de tothom.

El Reglament que regula el Consell, fixa pormenoritzadament els objectius i les funcions d’aquest òrgan participatiu, els quals podríem sintetitzar així:

- Promoure la participació i establir la coordinació i la cooperació amb totes les entitats, associacions, agents, i institucions que treballen en el camp lingüístic.

- Experimentar noves propostes d’organització i programes d’actuació, i complementar la formació lingüística amb coneixements culturals i de l’entorn.

- Incorporar noves tecnologies i estendre i fomentar el voluntariat per la llengua vers els nouvinguts.


L’estructura organitzativa és equivalent a molts de Consells, amb un Plenari, una Comissió Permanent, i Comissions de Treball. Una presidència, una sots-presidència i una secretaria.

Esperem que el Ple vegi en aquest projecte un camí raonable per ajudar a la normalització de la llengua catalana a la nostra ciutat, i agraïm per endavant el seu vot, el qual ens ha de facilitar la seva posada en funcionament, de manera que com més aviat treballem, més aviat començarem a fer realitat la nostra fita final, que és aconseguir que la llengua catalana sigui un instrument de cohesió social a la nostra ciutat.



Aquesta notícia ha rebut 1091 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>