SOLSTICI D'ESTIU: NIT DE FOC
23/06/2007


Avui a les 8 del vespre arribarà a Girona, i a molts indrets dels Països Catalans la flama del Canigó. Aquesta flama és el símbol que agermana totes les terres de parla catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?

-Sóc immortal.



El 24 de juny del 2005, en Francesc Ferrer va deixar el seu testimoni de l'arribada de la flama a Girona

LA PIPA

Ahir al vespre mentre oficialment esperava la Flama del Canigó, davant de la porta principal de l’Ajuntament de Girona, portada pels expedicionaris que havien baixat de la santa muntanya, de cop i volta vaig sentir les ganes de fumar una pipa. Va ser un moment de dubte i de plaer. Feia més de vuit mesos que no fumava, i per tant, quan després de tant de temps et vénen els desigs de tornar a gaudir del gust de fumar entres psicològicament en uns moments per preguntar-te: fumo o no fumo?.

Cal aclarir d’entrada que la meva actual malaltia no té res a veure amb el fumar. Aquesta asseveració ha estat confirmada per diversos metges, els quals m’han tractat des de diferents disciplines, i tots han coincidit. En conseqüència és d’una importància primordial afirmar que per a mi fumar amb pipa no em fa mal la salut. Desprès d’aquesta advertència, ens podem preguntar, doncs, ¿com va ser que deixéssiu de fumar des de fa vuit mesos?. Doncs senzillament per les metgies que em varen inocular en el cos. La quimioteràpia que em varen subministrar em va deixar tot el cos sencer com transmutat, semblava que tenia dues còrpores en el mateix espai. Aquesta metgia em va deixar la boca i la llengua seca i rebregada, com si fos una sola de sabata.

Aquesta realitat, la desaparició del sentit gustatiu de la llengua i del paladar, em va orientar a abandonar la pipa, atès que no m’aportava cap plaer. I com que la quimioteràpia ha estat llarga, el desig plaent tampoc no el tenia, i en conseqüència, no calia pas fumar si havia la possibilitat de caure en basca. Total, que ahir la flama del Canigó em retornà el bon gust de boca, la satisfacció de la llengua, la naturalitat en el paladar, i com a conseqüència em va venir el neguit de la pipa. No vaig abandonar pas l’oportunitat!.



Recordem la cancó interpretada per Jaume Sisa a la coneguda obra de Dagoll Dagom " La Nit de Sant Joan"

NIT DE SANT JOAN

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans i faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes i porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?

-Sóc immortal.

Si mireu les flames...



RECOMANANEM:

- Els mails oberts penjats a vilaweb de Vicent Partal "Un any" i " La vanguardia " i de Mercè Ibarz "My generation"

www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2447092 - Un any

www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2450060 - la vanguardia

www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2448607 - My generation


Aquesta notícia ha rebut 1165 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>