ENTITATS EN DEFENSA DE LA LLENGUA I LA CULTURA RECLAMEN A LA GENERALITAT QUE GARANTEIXI L'ETIQUETATGE EN CATALÀ
16/07/2007


Les entitats en defensa de la llengua i cultura catalanes: ADEC, CONSUM CATALÀ, ÒMNIUM CULTURAL I PLATAFORMA PER LA LLENGUA han decidit presentar una sol·licitud administrativa per inactivitat de l'administració pública contra el Govern de la Generalitat de Catalunya. El motiu de la presentació d'aquest escrit és la preocupació d'aquestes entitats pel fet que el Govern no compleix la Llei, concretament en allò que afecta l'etiquetatge i les instruccions dels productes que es distribueixen en l'àmbit territorial sota administració de la Generalitat de Catalunya..




ELS CATALANS COM A CLIENTS

Per Francesc Ferrer i Gironès - 2001

Els catalanoparlants que treballem i vivim en tots els territoris del domini de la llengua catalana, estem acostumats a que les estructures politico-jurídiques hagin fet esforços de tota mena per eliminar-nos com a grup lingüístic.. Des de que els papers constitucionals varen donar llum verda a la llibertat lingüística i es varen fer les lleis de normalització a València, Balears, Andorra i Catalunya, el canvi jurídic ha fet un tomb important, però encara no suficient. El tomb ha vingut només en un sentit. Estrictament aquestes lleis reconeixen els drets lingüístics del catalanoparlants. Ja sabem que a cada dret d’un ciutadà, correlativament li pertocaria una obligació a l’altra part. Però aquest principi es fa difícil d’obrir-se pas. La pesada rutina de segles de tenir la llengua prohibida, i de que els catalanoparlants no han disposat de poder polític sobirà, ara el reconeixement legal dels drets, no té pes suficient per desbrossar el camí, per situar la normalitat en tots els àmbits, per en definitiva tractar lingüísticament a tots els ciutadans amb igualtat. El reconeixement dels drets lingüístics dels catalanoparlants con conculcats a voltes per les mateixes autoritats judicials, policials, o estatals. Els drets lingüístics son ben reconeguts però en la realitat quotidiana la seva plasmació sovint només s’assoleix mitjançant la reclamació i la queixa.

Aquest és el drama del nostre poble. Hi ha pocs pobles a Europa que els ciutadans hagin de lluitar per la normalització de la seva llengua. Els catalanoparlants encara tenim aquesta feina. Inspirant-nos en els principis republicans quan un catalanoparlant neix, com a persona que és, hom podria dir que neix igual i lliure. Efectivament els drets fonamentals de les persones ens reconeixen que som “iguals” i “lliures”. Tanmateix si ho examinem des d’un punt de vista lingüístic podrem observar que aquests principis elementals dels drets de l’home pels catalanoparlants no són evidents. I aleshores ens podem adonar que els catalanoparlants quan neixen han d’emergir també amb una altra qualitat, que a mesura que es van fent grans esdevé categoria, i és que han de ser lluitadors, han de ser militants, han de ser reivindicatius. Si el catalanoparlant no té aquesta característica idiosincràtica, queda com un català neulit, sense suc, sense que ningú no li reconegui els seus drets.

Ara bé, vosaltres em podriu dir, bé però a l’estatut d’autonomia, es proclama amb la boca grossa, que el govern ens garanteix en quan a drets i deures que hi ha d’haver igualtat plena entre les dues llengües oficials. Si és veritat. Teòricament la igualtat ha de ser plena, però la realitat fa que no ho sigui. El Govern ens ho garanteix, però el govern o no té prou autoritat, o no té prou poder, o no té prou voluntat, però en la vida pràctica hom pot observar que aquesta igualtat en determinats àmbits no es veu enlloc, i gairebé és una burla. En un dels àmbits més concrets que es pot examinar i analitzar aquesta desigualtat és en el cinema, en els mitjans de comunicació, i en el socioeconòmic en general.

Efectivament. Els catalanoparlants no som tractats amb igualtat lingüística. Estem abandonats pels que darrera dels guanys econòmics, no respecten els drets lingüístics dels ciutadans. I que passa aleshores?. Doncs atès que el Govern li manca allò que ja hem dit abans, han de ser els mateixos ciutadans que facin valer els seus drets, drets proclamats i garantits, mitjançant la lluita, la militància i la reivindicació. I així veiem que els catalanoparlants quan volen, quan es posen d’acord, i concentren els esforços, tenen més poder, més força, i més sobirania que el mateix govern.

Tenim el cas de la pel.lícula de Harry Potter que la globalització tan bescantada pels perills d’anorreament que feia preveure, ens ha aglutinat per mitjà del correu electrònic. Els catalanoparlants han inundat les oficines de la Warner Bros, i la seva fortalesa ha escombrat la mala fe dels concessionaris de la firma a Madrid, i la inòpia dels d’EEUU. Un altre cas seria el de Ràdio Vic. Una empresa compra l’emissora i es dedica a emetre amb la llengua “de encuentro”, i ves per on els ciutadans units han enderrocat el castell de l’Om humit de les omedes. Ara d’ençà del primer de desembre l’emissora emet en català. La nostra força és immensa només cal que l’apliquem. La podem aplicar en el camp de la premsa, en el camp de l’etiquetatge dels fabricants i comerciants hipòcrites i sornaguers.. Si com a contribuents no ens fan cap cas, actuem com a clients. La fe en la nostra força ens farà lliures.



RECOMANEM:

- Per saber-ne més sobre l'etiquetatge en català: www.adec-cat.org, www.plataforma-llengua.cat, www.omnium.cat i www.consumcatala.org


- Exposicions en homenatge a l'artista Lluís Güell, nat a Banyoles el 1945 i mort a Begur el 2005:

LLUÍS GÜELL, EL GRAN DESCONEGUT: Àmbit 3 del Museu d'Art de Girona de l'11 de juliol al 14 d'octubre.

GÜELL ÍNTIM: Casa de Cultura de Girona, del 12 de juliol al 20 d'agost.

LLUÍS GÜELL I BANYOLES: el Tint de Banyoles, del 13 de juliol al 14 d'agost.






Aquesta notícia ha rebut 1082 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>