EN MOTIU DE LES EXPOSICIONS EN HOMENATGE A LLUÍS GÜELL RECORDEM EL SENTIMENT D'EN FRANCESC FERRER EN EL MOMENT DE LA SEVA MORT.
23/07/2007


“si me muero, que me muera/con la cabeza muy alta, muerto y veinte veces muerto/la boca contra la grama, tendré apretados los dientes y decidida la barba.”


Lluís Güell (Divendres, 16-XII-2005)

En Lluís Güell ha traspassat. Els gironins tenim la sort d’haver pogut conviure amb ell durant la dècada dels seixantes, atès que va integrar-se d’una manera total en la vida social, cultural i cívica gironina d’aquells anys. Va participar en les activitats de la Llibreria Les Voltes, i un any per la Puríssima ens va muntar un aparador, en el qual hi col·locà nines, amb una bandera catalana. Naturalment, en els seixantes la utilització de la bandera catalana estava prohibida i des del Govern Civil ens la varen fer treure.

L’exposició que va organitzar sobre la poesia de Miguel Hernández va ser explosiva. Fou un crit d’angoixa dins de les tenebres polítiques que existies. Encara ara tinc al davant un quadre d’aquella exposició, que està inspirat en els versos de “Vientos del Pueblo”: “si me muero, que me muera/con la cabeza muy alta, muerto y veinte veces muerto/la boca contra la grama, tendré apretados los dientes y decidida la barba.”. El gravat representa una calavera d’un obrer fumant, amb les dents serrades, la qual està assenyalda per un vector que porta l’anagrama del Tribunal d’Ordre Públic (TOP).

Quan el vaig tractar més a n’en Lluís fou a Madrid. Ell va anar a la fira d’art ARCO, i va voler remoure l’ambient, i va portar uns personatges que ell mateix havia dissenyat per l’obra de teatre “Caligula” del TEI. Però, aquests personatges calia fer-los lluir, i aleshores em va venir a veure al Senat, un dia al matí, i em diu: “Cal que parlis amb l’Ajuntament de Madrid, i que em donguin permís per passejar una carrossa des del Congrés de Diputats fins al Museu del Prado”, atès que li havien denegat el permís per no tolerar la circulació dels automòbils amb la carrossa tirada per cavalls.

Vàrem parlar amb l’Ajuntament i Lluís Güell va poder circular perfectament amb els seus personatges damunt de la carrossa i amb una performance, que a la tarda va ultimar a l’entrada d’ARCO posant-hi una tona de paper retallat, per significar la burocràcia inútil. A Madrid Güell va espressar la seva creativitat i la seva inventiva, i sempre embolcallat amb la seva catalanitat natural. Güell era un patriota. El trobarem a faltar. Ha mort massa aviat.

Bítacola de Francesc Ferre i Gironès.




TRANSCRIVIM TAMBÉ LA CARTA ESCRITA PER EN FRANCESC EN MOTIU DE L'HOMENTATGE FET A LLUÍS GÜELL EL 2005.


AL MEU AMIC LLUIS GÜELL

(introductor del POP-ART a la ciutat de Girona, i al Principat de Catalunya)
17 juny 2005



Amic Güell,

El teu homenatge pels anys i per la vida plena que has desenvolupat, finalment ha arribat. Ja feia massa temps que tots t’havíem d’honorar solitàriament. Ara et podrem enaltir col•lectivament. Tots al mateix dia i de sorpresa.

Jo em sento admirador de la teva pintura i dels teus dibuixos, i de la teva obra en general. La meva admiració està verificada i confirmada perquè les teves obres estan penjades al menjador on cada dia hi menjo. Aquesta es la prova més fefaent de l’enlluernament del teu prestigi pictòric. Si la teva obra no em fes glatir, ben segur que no la penjaria a cap paret. És el moment per rememorar-te des de l’aparador de Les Voltes, fins a la Fira Arco, i a les carrosses pel mig de Madrid.

Per aquesta causa, avui dia 17 de juny del 2005, és el dia per fer-te expressió verbal de l’homenatge que per altres viaranys et fem individualment durant tot l’any. Accepta la meva adhesió a l’Homenatge el ritus del qual estarà a Sa Riera (Baix Empordà). Jo no podré venir personalment, ja que estic més o menys desvalgut, abaltit i abatut. Però tingues la percepció de la meva presència, perquè estic amb tots vosaltres homenatjant-te.

Salut i força, amb enhorabona permanent,





Aquesta notícia ha rebut 1110 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>