ARA QUE QUASI TOTHOM ÉS DE VACANCES UN PETIT HOMENATGE A FÈLIX CUCURULL PER LLEGIR A POC A POC
30/07/2007


.../...
Cucurull arreu va expressar i palesar que el catalanisme tenia uns orígens arran dels esdeveniments polítics de la guerra dels segadors i que mai no es van estroncar, sinó que, malgrat els esdeveniments, fou un “continuum” sense trencaments, seguint sempre un fil històric. La reivindicació i lluita pels interessos nacionals de Catalunya han estat una tasca i uns objectius que en tot moment han existit.
.../...


HOMENATGE A LA MEMÒRIA DE FÈLIX CUCURULL

per Francesc Ferrer i Gironès


Fèlix Cucurull fou un patriota resistent. Però, políticament no el volem analitzar per la seva militància sinó per la ideologia catalanista i per les doctrines polítiques que va divulgar. L’eina de propagació del seu sistema ideològic fou mitjançant els llibres i la publicació d’articles a diferents diaris i revistes. Per aquest motiu l'anàlisi del seu pensament polític s’ha fet d'ençà de tot allò que va publicar i dels principals postulats que va mantenir. Entenem per ideologia el conjunt de postulats que van a la recerca d'un ideal. Un ideal que sempre representa la transformació i la millora de la realitat, atès que l'ideal suposa en qualsevol cas una situació que en el catalanisme no tenim en el present i el qual cal obtenir o assolir. Aquesta fita ideal és la que remarca el pensament polític en particular i la ideologia en general. Heus ací els principals elements d'aquest pensament.


Concepte històric del nacionalisme

Per a mi la idea més present en el pensament polític de Fèlix Cucurull, és el concepte històric del nacionalisme. Cucurull arreu va expressar i palesar que el catalanisme tenia uns orígens arran dels esdeveniments polítics de la guerra dels segadors i que mai no es van estroncar, sinó que, malgrat els esdeveniments, fou un “continuum” sense trencaments, seguint sempre un fil històric. La reivindicació i lluita pels interessos nacionals de Catalunya han estat una tasca i uns objectius que en tot moment han existit. En uns moments haurà estat fet amb publicitat i amb els mitjans de comunicació social, en d'altres èpoques de manca de llibertats les reivindicacions s'hauran fet amb discreció i clandestinament. Però, mai no s'ha trencat, ni s'ha fragmentat el fil històric d'aquest moviment.

És molt segur, que aquest concepte de continuïtat històrica del nacionalisme, li arrelés en publicar el 1975, la seva obra, única en la bibliografia catalana, "Panoràmica del Nacionalisme Català". Fent aquest exercici de recerca, es confirmaren els seus principis, i per altra banda, es palesà el fil ininterromput de la història de la reivindicació nacional. A partir d'aquest moment ell va propagar que l'origen del catalanisme arrencava de molt més enrera que no s'havia cregut fins aleshores, i també que en el desenvolupament del nacionalisme català hi va intervenir fonamentalment la consciència de gaudir i mantenir uns drets nacionals. El patriotisme social i defensiu, segons Cucurull i va demostrar a través de la documentació que va transcriure, no va desaparèixer mai des dels seus orígens, i de generació en generació, no hi valgueren detencions, empresonaments, exilis, ni persecucions. La història del nacionalisme és un tot compacte, amb els seus cicles, però que té una continuïtat sense esberles. Tenir això clar i expressar-ho amb fermesa és un principi que justifica moltes accions reivindicatives nacionals i forma part d'una idea bàsica del corpus doctrinal del nacionalisme.
Com a conseqüència d'aquest concepte de la continuïtat històrica, Cucurull en diferents obres, té interès en remarcar que dins d'aquest tot històric del patriotisme, els diferents noms que rebia el moviment reivindicatiu. Ell diu així: Com Catalunya a través dels anys se la designava per mots com "terra, pàtria, província, regió i nació", i tots volien dir la mateixa cosa, així també el catalanisme va agafar diferents denominacions durant el llarg període que es va desenrotllar. Cucurull ens diu que: provincialisme, forisme, federalisme, particularisme, regionalisme, nacionalisme, i patriotisme, era un sol sentiment i una mateixa lluita.


Patriotisme social i defensiu

Cucurull, insisteix en el seus llibres polítics en definir el nacionalisme reivindicatiu dels catalans com a "patriotisme social i defensiu". És un concepte manllevat de Roca i Farreras, però ell se’l fa seu i l'utilitza sempre per fugir de la paraula nacionalisme, i fins i tot també sovint de l'adjectiu de catalanisme.

Aquest patriotisme no és contrari a la fraternitat mundial, però si que va en contra de l'internacionalisme que s'utilitza com una disfressa de l'imperialisme. Hi han potències que no van sota lemes militars o imperials, però si que amb iguals objectius procuren subjugar els altres pobles sota lemes cosmopolites i socials.

Cucurull intenta sempre fer descripció del catalanisme patriòtic en les dues branques que històricament han subsistit. La branca tradicional, conservadora, i immobilista que mira enrera, i la branca que ell propugna del catalanisme popular, progressista, democràtic, i que albira l'esdevenidor. Cucurull lluita contra la creença o el mite de que la burgesia va ser la creadora del catalanisme. Malgrat que la burgesia se'n ha volgut apropiar en diferents períodes històrics, sempre propugna que les dues maneres d'entendre Catalunya son dus branques d'un mateix tronc, però els dos moviments tenen diferents objectius en la seva lluita reivindicativa.

En relació d'aquestes dues branques, ens explica la funció única que haurien de tenir els polítics catalans en la seva participació política en els òrgans de l'Estat, en un article de 1977 així: "Cal que el poble català s'adoni que és ell, pel seu propi compte i risc, qui ha de resoldre's els seus problemes; ell tot sol, sense ingerències forasteres. Ell tot sol, i per tant, ací, a Catalunya. És per això que ha d'exigir que els representants que envia a Madrid tinguin com a única preocupació la recuperació dels nostres drets nacionals, de tots els nostres drets nacionals, i que només d'una manera accessòria, de cara a consolidar situacions generals de democràcia que puguin aplanar el camí de la recuperació íntegra dels nostre autogovern, es preocupin dels afers generals de l'Estat".



Independència

Cucurull va escriure que la branca immobilista del catalanisme pretén el control de l'Estat per envigorir-se i expansionar-se al màxim, i en canvi la branca popular és més combativa, enemic de l'opressió nacional com de l'opressió social i amb una pruïja per l'autodeterminació.

Per això Cucurull sempre ha estat defensor de la plena i definitiva llibertat de Catalunya, mitjançant l'autodeterminació, és a dir per via pacífica i democràtica. El seu darrer llibre publicat el 1991 es titulava "L'Autodeterminació de Catalunya", i és una esplèndida reflexió sobre els problemes vigents i actuals de la nostra pàtria explicat amb un llenguatge entenedor i planer.

La bona pedagogia a favor de l'autodeterminació Cucurull la reclama, i ben segur que per això cal reproduir el paràgraf final de l'esmentat llibre, el qual diu així: "Si els dirigents polítics de Catalunya fossin capaços de fer arribar a tothom, dia a dia, amb insistència, valent-se dels mitjans de comunicació, una informació sense disfresses de la realitat nacional catalana i, al mateix temps, s'esforcessin a aixecar el nivell de vida català que, com succeeix amb l'expoliació econòmica que ens és feta des de Madrid, afecta amb la mateixa proporció els autòctons i els vinguts de fora, podríem trobar-nos que, en un referèndum d'autodeterminació-tal com han fet el russos residents a Letònia, Estònia i Lituània, que han votat massivament a favor de la independència d'aquests països- els "immigrants " residents a Catalunya votessin, en massa, a favor de la independència de la nació catalana, de la qual nació ells haurien passat a tenir-ne, i a exercir-ne, la nacionalitat integral, indiscutible."

Altres elements nacionals

Un element que és constant a la ideologia de Cucurull és el tema de la llengua catalana. Té articles sobre la oficialitat de la llengua, sobre la persecució que ha rebut, sobre la seva implantació, i sobre la normalitat que hauria de gaudir. Però, per damunt de tot la llengua,per ell, és el signe més clar de reconeixement de la col.lectivitat catalana i per altra banda determina l'àmbit territorial de la nació.

La llengua pròpia de Catalunya vol que esdevingui la llengua nacional, i la nació tot el territori de llengua catalana que abraça València, les Illes Balears, i les comarques del Nord. Cucurull propugnava el Països Catalans. Ell es va manifestar que li agradava que el definissin com a pancatalanista, però que això no significava que aquesta federació hagués de subordinar a ningú, sinó només suposava que hi hagués coordinació entre tots els territoris i llurs ciutadans.

Com a problema vigent i actual, Cucurull també considerà la immigració. Li agradava definir Catalunya com a "mare d'estrangers", atès que les principals immigracions havien vingut del nord i de ponent. Per les darreres onades immigratòries de ponent, Cucurull diu, que el problema és la comprensió de la realitat de Catalunya, i que cal explicar-los-ho i fer-los-ho entendre. Afirma: "Només amb una continuada i intensa campanya, planificada amb rigor, i claredat, amb un primmirat sentit didàctic -i no amagant res, per dur que sigui-, duta a terme pels grans mitjans de comunicació, podríem fer conèixer, d'una manera suficient, a tots els que han vingut de fora, la realitat del fet nacional català i la fal•làcia de la nació espanyola"

Per això, Cucurull critica l'andalucisme quan presenta als catalans com a explotadors del poble andalús, atès que amb aquestes consideracions l'andalucisme no tindria res a veure amb el nacionalisme reivindicatiu, amb la lluita d'alliberament nacional i social del poble andalús.



Els principis ideològics de Cucurull han estat sempre rectilinis. L'exposició doctrinal dels seus ideals s'ha fet sempre d'una manera clara i entenedora, sense enfarfegaments obscurs. La justificació del patriotisme social i defensiu l'ha basat permanentment en els fets històrics que donen base a les nostres reivindicacions nacionals. La seva lluita fou intel•lectual, encara que també ho va fer en el camp de la política concreta, escrivint sempre amb la flama del proselitisme. Els seus ideals no eren gratuïts ni utòpics, atès que sempre es basaven sobre la història i els esdeveniments polítics que emparaven les actuals reclamacions. Ell ha estat un divulgador dels nostres drets històrics i un idealista que ha propagat la voluntat nacional. Ha donat cos doctrinal al nacionalisme català, ha propugnat sempre per un nacionalisme progressista, i ens ha donat ales per arribar a la plena sobirania.

Només em resta expressar un pressentiment o una cautela. Cucurull fou el que va fer entrar a la història del nacionalisme català a dos metges progressistes:Josep-Narcís Roca Farreras i Domènec Martí i Julià. Dos ideòlegs que havien estat colgats pel silenci del catalanisme moderat, i gràcies a la labor de recerca de Cucurull s'ha enriquit la historiografia catalana. Però el que no podem tolerar que passi ara és que paradoxalment li passi a ell mateix, allò que va evitar que esdevingués a Roca Farreras, és a dir, el silenci i el menysteniment des del catalanisme oficial.

Girona, 3 d'abril de 1996



DESTAQUEM:

L'Ajuntament de Torroella de Montgrí ha demanat per escrit a l'Agència Catalana de l'Aigua que vetlli pel respecte del cabal ecològic del riu Ter pel risc que la desembocadura es tanqui.

La junta de govern local de Torroella de Montgrí ja va aprovar al maig l'adhesió al manifest a favor del compliment dels cabals de manteniment del Ter aigües avall de l'embassament de Susqueda, presentat per la Comissió del Ter de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona.









Aquesta notícia ha rebut 1119 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>