"VAIG ANAR A MADRID SENT AUTONOMISTA, I VAIG TORNAR SENT INDEPENDENTISTA"
Francesc Ferrer i Gironès
16/09/2007





Aquesta reflexió d'en Francesc Ferrer de fa molts anys, creiem que és quelcom que tots podem entendre.

L'evolució política actual, les maniobres del govern estatal, del poder judicial i així com la dels partits polítics espanyols, porten l'aigua cap al molí de la independència. Quan es tanquen totes les portes de la llibertat pacífica i enraonada l'única opció que queda és la sobirania del poble.


EL CERVELL CASTELLÀ ... !

Per Francesc Ferrer i Gironès

L’embolic que ens han organitzat des de Madrid per causa de la presentació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat democràticament i pacíficament pels representants legals i legítims del poble de Catalunya, no és pas una provocació com sol dir el taxidermista Boadella. L’embolic és una qüestió que fa tres segles que dura, per tant és un problema tradicional. L’embolic té el seu origen en la controvèrsia de la concepció d’Espanya, vista originàriament des dels Austracistes o des dels Borbons.

El concepte i l’organització de l’estat fou imposat pel dret de conquesta pels Borbons, ajudats pels castellans. Aquí rau la qüestió, el moll de l’os, el quid de la raó. Els castellans, amb la filosofia dels Borbons s’han fet amos i senyors de tots els ressorts de poder de l’estat. Aquestes estructures de poder no les volen deixar anar mai.

Durant aquests tres segles els castellans i els seus aliats submisos han disposat del poder des dels diferents estaments. El primer la Corona , després el Militar, també l’Església catòlica i no cal dir el poder Judicial que en depenia. Tot el poder estava regit pel cervell castellà. Un cervell que intenta eliminar el dret català, esborrar la llibertat dels catalans, perseguir la llengua catalana, espoliar els recursos econòmics, etc i sempre sota l’opressió de la bota militar (estats d’excepció, estats de setge, dictadures, guerres civils, etc).

La idea d’haver estat i encara ara ser dominats pel “cervell castellà”, no és pas una idea meva. Caldria mirar Sánchez Albornoz, Menéndez y Pelayo, Azaña, Julián Marías,... però Ortega i Gasset, ho va explicar bé ahir, a “La España Invertebrada”, perquè ho entenguem clar avui. Ell va dir: “Hay razones para ir sospechando que, en general, sólo cabezas castellanas tienen organos adecuados para percibir el gran problema de la España integral”.

En conseqüència, totes les opinions que hem llegit o sentit des de Madrid no eren pas criteris moderns d’un estat democràtic. No, eren principis de cervells castellans, atès que la concepció de l’estat és d’una centralitat militarista, d’un poder militaritzat i d’un hegemonisme castellà molt clars, tal com Ortega i Gasset ens va pronosticar només els òrgans mentals castellans podrien comprendre España. Només cal observar el capteniment del Tinent General Mena Aguado, quan la seva solució no és democràtica, és militar. Però d’un militarisme covard, covardia és manca de vigoria espiritual, avui en diríem manca de vigoria ètica. ¿No és covardia voler anar amb tancs i avions contra uns ciutadans inermes, desarmats i que només han expressat una opinió pacíficament?. Això no és democràcia. Volen la raó de la força. No la força de la raó.

I el que tampoc és democràtic és l’art. 8 de la Constitució, que va invocar Mena Aguado, per dues raons: primer que l’article va ser imposat pels militars amb la força sense ser representants elegits, i en un moment de transició en què ells eren un poder fàctic i feien sorroll de sabres contínuament i segona que aquest article és copiat fil per randa de l’article que figurava en els “Principios Fundamentales del Movimiento”, en definir l’exèrcit. O sigui que és Franquista de cap a peus i antidemocràtic per vocació. Bon exemple militar !

Heus ací doncs, què és el “cervell castellà”. És un domini, és un hegemonisme, en definitiva és un sotmetiment. No endebades ho va escriure en Julio Ruiz de Alda quan va dir: “España o es imperio o se deshace”. Així veiem com des de tots els mitjans i sectors volen imperar, i des de tots els estaments volen dominar, i des de tots els poders volen imposar. ¿El Sr. Hernando, Jutge Suprem, no sap que els catalans tenen i estan emparats pels drets fonamentals de la persona?, entre els quals hi ha els drets lingüístics. Ell, com a “cervell castellà”, considera que els catalans són ciutadans de dret de conquesta i se’ls pot imposar la llengua dels vencedors.

De tot plegat en podem deduir que del “cervell castellà” no en sortirà pas mai un estat democràtic, modern i pacífic. Elements bàsics pel diàleg i la coexistència , sense amenaces militars ni sotmetiments econòmics, lingüístics i fiscals. Ja ens ho va advertir Ortega i Gasset, i Ruiz de Alda ens ho va ben confirmar.

Article publicat al diari El Punt el gener de 2006.



Aquesta notícia ha rebut 1196 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>