L'ÚNIC MUSEU MEMORIAL DE L'EXILI A TOT EUROPA OBRIRÀ LES SEVES PORTES EL PROPER MES DE GENER A LA JONQUERA
16/12/2007


Ahir, dissabte 15 de desembre es va inaugurar el Museu-Memorial de la Jonquera, que vol recuperar la memòria de l'exili amb testimonis i documents inèdits, com llistes d'exiliats, cartes de presoners, dibuixos fets als camps de refugiats, etc..


El nou museu ocupa 1.600m2, i inclou una exposició permanent que explica la història de l'exili des de la Guerra Civil fins als nostres dies, una sala d'exposicions temporals i una aula de tallers pedagògics.

L'exposició permanent, amb una clara voluntat explicativa i pedagògica, descriu tot el cicle històric que va ocasionar l'exili de 1939, i es divideix en 5 grans àmbits:

- Consideració general sobre l'exili.

- L'exili de 1939

- La diàspora

- La vivència de l'exili

- El llegat de l'exili.

El relat es realitza a través de recursos documentals, artístics, audiovisuals i escenogràfics.

El projecte museològic i el projecte museogràfic, han estat redactats pels historiadors Enric Pujol i Jaume Santaló i dissenyat aquest últim per l'escenògraf Ignasi Cristià.

Les administracions i institucions implicades en el finançament del nou museu i la seva futura gestió són: Ajuntament de la Jonquera, Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona, Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Memorial democràtic i Universitat de Girona.



CORRANDES D'EXILI


Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res."

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
i una pàtria tan petita
que la somnio completa.

Pere Quart






Aquesta notícia ha rebut 986 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>