ELS PROBLEMES i L'ESTIU ELS TENIM A SOBRE, AVUI PER ENRABIAR-NOS I TAMBÉ RELAXAR-NOS US OFERIM EL SEGÜENT TEXT.
01/08/2008



Mentre en Francesc Ferrer escrivia aquest record, ja feia 30 anys de la llei del 1958, ara ja n’han passat 20 més i els problemes són més greus i poden ser irreversibles.

Cal dir, encara que no ho sembli, que les competències sobre el riu Ter depenen exclusivament del Parlament de Catalunya



QUAN FEIEM LA BANYOTA

El record infantil que tinc del riu Ter, és de quan hi anàvem a banyar-nos a les gorgues de l’indret conegut per Can Sopa. Després va venir la seva regulació pel sistema de rescloses de Sau-Susqueda-Pasteral, i la seva subsegüent derivació del 40% dels seus cabals, el flum ens ha quedat escanyolit, convertint les gorgues en bases o tolls, i amb una aigua que no serveix pel bany, ni la banyota.

El riu Ter des que està regulat per llei, no ha estat mai allò que era, i també cal fer constar que la legislació que el regula a més de convertir-lo en riera a cops de decret, li ha portat problemes de tota mena, fins a permetre que hi esdevinguessin fluviocidis.

D’entrada la primera qüestió, és que moltes vegades a l’alçada del Pont de la Barca, pel riu no hi passen els 3 m3 per segon, que mana la llei, ja que bona part es desviada cap a la sèquia Monar. D’això els tècnics no en volen saber res, car sempre sumen els cabals del riu amb els de la sèquia que tenen usos industrials, però la realitat fa que des de Bescanó fins a l’Onyar no hi sol passar el mínim que fretura la sanitat i l’ecologia.

Els estius, que són l’època que el riu necessita més cabals, s’hauria d’incrementar el seu volum, no solament per poder-s’hi banyar, sinó també per gaudir de més aigua a tots els recs i canals que hi ha aigües avall a banda i a banda.
El rec de Sentmenat, el rec d’en Vinyals, el rec de Pals, etc. Han de portar força aigua pels pagesos, i a més a més ha de ser ben neta per regar.

La Costa Brava també té set. Ara té anadípsia. Els pobles de la Costa que han crescut gegantinament volen aigua per les seves necessitats turístiques. La llei ja diu que se’ls hi ha de donar amb les aigües superficials del flum del Ter. Els tècnics volen aturar l’assedegament mitjançant les aigües subalvees. Però, treure’n dels aqüífers subterranis no és cap bona solució, i ens podria fer canviar l’ecosistema de les nostres comarques.

En definitiva. El riu més treballador de la Península Ibèrica ; l’aigua que és aprofitada per fer moure molins i turbines; la que apaga la set dels ciutadans assedegats de Barcelona, Girona , i la Costa Brava; la que rega els conreus de les nostres terres; és una aigua que la volem neta i abundosa per retornar la vida a un llit fluvial on la mainada s’hi pugui tornar a banyar.

Francesc Ferrer i Gironès.
Revista Presència .- 1988














Aquesta notícia ha rebut 919 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>