 |
 |
| PER LLEGIR A POC A POC, avui que comença la tardor |
| 22/09/2008 |
|
Joan Salvat-Papaseit (1894- 1924), ens va deixar el poema . "AMPLA ÉS CASTELLA" AMPLA ÉS CASTELLA Ampla és Castella, i com un palmell té la dúricia d'aixecar l'espasa El braç és las i no el mena cervell; la gola és seca i la set no li passa. Terra dels terços petjadors de lleis que improvisaven amb sang llur llei extranya, ampla és Castella, sepulcre de reis, malavirança a la Marca d'Espanya. Sota els pollancs l'ombra encara es marceix del mal que ha fet amb la seva tonada: sorolls de focs i esperons i l'escreix amb què els cavalls soterraven l'estada. Ampla és Castella, el seu ressò un gemec, té la sordesa de massa escoltar-se. La veu dels íbers és ronca d'ofec i ella no els sent: només vol rebolcar-se. |
|
| |
 |
|
|
|
 |