IX CAMINADA DE LLAGOSTERA A LA BISBAL
30/09/2008


El proper diumenge 5 d'octubre es celebrarà la IX caminada en memorial de la Isabel Vilà, la 1ª sindicalista catalana.


En aquesta caminada es preten recordar el camí que va fer la Isabel Vilà per ajudar els ferits dels fets del foc de la Bisbal.

Isabel Vilà, fou la 1ª sindicalista catalana. Transcrivim aquí l'article escrit per en Francesc Ferrer i Gironès resumint la situació històrica d'aquell moment.



ISABEL VILÀ, REPUBLICANA IL.LUSTRE

Per Francesc Ferrer i Gironès

Els estats, en general, sempre procuren convertir-se sociològicament en nació i per això creen i engendren amb mitjans diversos un imaginari col•lectiu amb la intenció de fer homogenis els ideals i els records de tots els ciutadans, i per això mitjançant l’enginyeria social inculquen des de l’escola, l’exercit, o els mitjans una sola llengua, una bandera, una història mitificada, un himne, i un pensament únic. El mateix que es fa amb l’invent de les nacions, els governs sempre procuren configurar un pensament polític que s’adigui a la seva ideologia. Per això, quan va arribar la II República, davant del nou règim es varen trobar sense imaginari i sense simbologia republicana, atès que feia segles que els ciutadans estaven sota la monarquia i el regim republicà si no estava prohibit, estava perseguit.

Amb aquest objectiu Carles Rahola va escriure el 1932 el llibre “Vides Heroiques” pel qual es feia remarca de tots els republicans que havien tingut un paper preponderant en el vuit-cents, i també va escriure el “Breviari de Ciutadania” mitjançant el qual intentava materialitzar entre biografies i pensaments els valors universals del republicanisme. En aquest darrer llibre es fa citació de les memòries del diputat Pere Caimó, en les quals s’hi remarca el capteniment heroic d’Isabel Vilà durant el “Foc de La Bisbal” quan el 1869 els republicans es varen aixecar amb armes contra el govern i ella va anar-hi per tenir cura dels ferits. És a dir, la remembrança i el record, configuren la memòria històrica col•lectiva que ajuda a consolidar la ideologia a través de l’exemple i el paradigma.

Les actituds d’Isabel Vilà es trobaven impressionants durant la segona república, i encara ho son ara. Isabel Vilà va néixer el 1843 a Calonge. El 1856 tota la família Vilà es va traslladar a Llagostera. Una noia que va a socórrer als avalotats de La Bisbal, una dona que després demana que els obrers s’associïn a la “I Internacional (AIT)” participant en mítings i per justificar-ho a Llagostera crea dos sindicats obrers el dels paletes i el dels tapers. Demana a l’Ajuntament de Llagostera una biblioteca pels treballadors, lluita per evitar que els nens menors de 13 anys treballin més de cinc hores de jornada laboral, i marxa a l’exili després del cop d’estat del general Pavia.

Quan va tornar altra volta a Catalunya el 1880 s'establí a Barcelona i de primer feia classes de francès i més tard va fundar el "Col•legi Franco-Espanyol". Ateses les seves virtuts pedagògiques fou requerida pel Centre Federal de Sabadell a regentar el 1882 l'escola racionalista de nenes que havien fundat sota els principis de la "Institución Libre de Enseñanza". Fou directora de l'escola fins que una vaga que va durar set setmanes va malmenar el projecte, però malgrat tot va continuar donant classes a Sabadell.

El 24 de desembre de 1896, ara aviat farà cent-deu anys, va morir a Sabadell, i fou enterrada en el cementiri dels dissidents. La vida d'Isabel Vilà fou singular. D'entrada cal mirar-la des de la perspectiva que en aquells temps les dones no participaven en la vida pública, i menys obtenien responsabilitats cíviques. Isabel Vilà com a dona fou primerenca, doncs, amb la seva militància en el republicanisme federal i també en les seves activitats sindicals que la portaren a fundar "La Internacional" a Llagostera va esdevenir una persona amb gran tremp cívic.. Arran de l'exili es va dedicar a l'ensenyament una preocupació que sempre havia tingut, i mai no es va apartar dels cercles republicans catalans.

Isabel Vilà i Pujol, com a primera dona sindicalista catalana, durant la II República va tenir un carrer a Llagostera, però després de l'ensulsiada, l'Ajuntament franquista va retirar-la de la nomenclatura vial. Actualment l'Ajuntament de Girona li ha dedicat una plaça al barri de Santa Eugènia, però encara la seva trajectòria política i sindical és desconeguda per molta gent.

Com es pot observar fou una vida absolutament singular en el seu temps. En canvi aquesta dona ha passat desapercebuda per la historiografia local d’origen oficial. No interessa parlar d’una dona, que era republicana i sindicalista. Pateix una doble discriminació per ser dona i per ser d’esquerres. Ara tothom s’omple la boca de la discriminació de gènere, però una cosa és dir-ho i l’altre fer-ho. Sobre Isabel Vilà ens costarà de trobar el camí perquè sigui coneguda per tothom. La seva vida va ser atzarosa, i per tant, va portar una vida molt poc sedentària. Tanmateix, com i qui serà el que farà que finalment sigui honorada en el seu poble mateix?. Durant la II República es va dedicar un carrer a la seva memòria. Naturalment quan varen entrar els franquistes el varen fer retirar. Però, la memòria col•lectiva és prima com un fil, i ara els mateixos llagosterencs se n’han oblidat.

Per evitar aquesta amnèsia històrica, una colla d’entitats, sindicats, i d’associacions excursionistes varen posar en comú la seva empenta i varen organitzar la “Primera Caminada en memòria d’Isabel Vila” amb la intenció de fer-ho cada any a la primera desena d’octubre, en commemoració del “Foc de La Bisbal” i de la caminada que des de Llagostera va fer la Isabel Vila, i que segons li cantaven els seus coetanis: ”Que pels republicans va caminar vuit hores”. Les vuit hores es justifiquen perquè segons les memòries de Pere Camió els republicans llagosterencs varen fer marrada i voltaren per Calonge.

La primera caminada la varen protagonitzar cap a cinquanta persones a l’octubre del 2000. Aquest any n’hi ha hagut més de 80 de caminaires. A peu i amb molta il•lusió es va marxar de la plaça de Catalunya de Llagostera. El camí pel planer de les Banyaloques fou plàcid, i només era pertorbat pels trets dels caçadors que mataven els tudons. En enfilar-nos cap amunt varen arribar al Roquetal, com a preàmbul previ per a travessar la carena. Des d’allà dalt per sota del Puig d’Arques, varem anar gairebé a tocar el Cirerer d’Arboç de Can Genoer, i vorejant el Daró pel molí de Can Matas, després de sis hores de caminada arribàvem a La Bisbal. La vegetació de la serra de Les Gavarres se’ns va fer familiar. Els llipoters ens mostraven les cireres madures, les alzines per la pluja de la setmana anterior s’havien reviscolat, els pins senyorejaven, els suros exhibint el pelegrí, els brucs esperant els rabassaires, i en definitiva l’atmosfera silenciosa i impertorbable del bosc ens va deixar fer una caminada ascètica i històrica.

La caminada ens va fer pensar amb la que Isabel Vilà també va emprendre ara fa 134 anys. Era una commemoració. Era un acte esportiu per a fer caminar el cos, però tenia una altre fita. L’objectiu de recordar el passat, amb la finalitat d’aplicar-ho al present, i no cal dir de projectar-ho cal al futur t’obligava a fer-ho amb més transcendència. Isabel Vilà en el terreny ideològic és eclèctica, el sindicalisme hi té una bona referència, el feminisme hi pot trobar un bon paradigma, i en definitiva el republicanisme en general hi pot cercar els valors universals del laïcisme, la racionalitat, i la igualtat. Per l’any vinent cal treballar perquè aquesta caminada commemorativa sigui ja consolidada, de manera que en el futur, el caminar per les Gavarres al mes d’octubre pel “Foc de La Bisbal” i l’homenatge a Isabel Vilà, no sigui simplement una excursió d’esbarjo, sinó que vagi complementat i confrontat per les fites ideològiques que donen noves dimensions a la persona.

Article publicat al suplement literari "L'autonomista" el desembre del 2000.



PROGRAMA DE LA CAMINADA:

- A 1/4 de 8 del matí:
Homenatge de l’Ajuntament de Llagostera a la il•lustre filla de la vila Isabel Vilà. Rebuda per part de l’Ajuntament i refrigeri
Lloc: Plaça de Catalunya de Llagostera.

- A 2/4 de 8 del matí, sortida.
Recorregut: Urb. Els Escuts, Mas Boix, Casa Nova d’en Bota, El Roquetal, Coll del Matxo Mort (GR 92.1), Can Sitges, Puig de la Gavarra, Castanyeda d’en Genoer, Mas Matas, Font d’en Mercader, Molí d’en Coia, Pont de les Dobles, Can Llobet, Palanca del Daró, La Bisbal.

- A la 1 del migdia:
Arribada a La Bisbal
Lectura d’un manifest recordatori del Foc de La Bisbal. Pica-Pica amb la col.laboració de l’Ajuntament de la Bisbal

Tornada a Llagostera.
(Hi haurà un autocar per aquells que no tinguin vehicle per la tornada. Preu: 2€).










Aquesta notícia ha rebut 965 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>