ESBORREM EL TRACTAT DELS PIRINEUS |
05/11/2008 |
Dissabte dia 8 a Perpinyà, ens podem aplegar per manifestar-nos amb el lema "Esborrem el Tractat dels Pirineus".i "Català llengua oficial". Cal esborrar la frontera imposada el 1659 entre els Països Catalans. El actes de cloenda del Correllengua 2008, són una mobilització per la recuperació dels lligams històrics de la nostre nació. TRACTAT DELS PIRINEUS Pau signada a l'illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el 7 de novembre del 1659, pels representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, que posava fi a la guerra entre les dues corones començada l'any 1635. Per aquest tractat, la monarquia hispànica va perdre diverses places de Flandes i l'Artois, alhora que en recuperava altres a Itàlia. Per a Catalunya va significar la fi de la guerra dels Segadors i la pèrdua del comtat del Rosselló, amb el Conflent, el Vallespir i el Capcir, i la meitat de la Cerdanya, que passava a sobirania francesa. En canvi els francesos van abandonar la part septentrional del Principat. En la negociació per delimitar la frontera, Luis de Haro va intentar de conservar el Rosselló, i de salvar el Conflent i la Cerdanya. El bàndol francès, assessorat per Pèire de Marca i per Ramon Trobat, experts en la geografia i la història de les terres en litigi, va presentar la línia divisòria més favorable possible a la corona francesa. Finalment, els representants castellans, ignorants dels costums i característiques del país, van preferir defensar les posicions a Flandes abans que salvaguardar la unitat territorial catalana. El tractat va establir finalment que, al comtat de Cerdanya, serien cedits trenta-tres pobles a França. Per tal de determinar-los es va reunir l'any 1660 la conferència de Ceret, en què es va establir definitivament la nova frontera entre França i Espanya i en què Llívia es va mantenir en el Principat pel fet de ser vila i no poble. A les institucions catalanes no se'ls va notificar oficialment el tractat fins a les Corts del 1702. Guillermina Mota l'any 1972 cantava una cançó popular sobre "El Tractat dels Pirineus", recreació de Jaume Picas que en va fer la lletra. Va de negre i porta un bigoti dret Olivares, comte i duc. És fatxenda i té el pensament estret Olivares, comte i duc. Adéu Rosselló, Adéu Perpinyà! Adéu terres i adéu germà! Adéu Rosselló, Adéu Perpinyà! Adéu terres i adéu germà! Els pagesos han de donar tot el blat. Es la Guerra dels Trenta Anys! Olivares vol que anem a fer el soldat. Es la Guerra dels Trenta Anys! Adéu Rosselló... Els francesos s’han ficat al Rosselló. Ja ens van arrencant la pell! Olivares mai no ens dona la raó Ja ens van arrencant la pell! Adéu Rosselló... Ja se’n cansen els francesos i espanyols. Vet aquí que fan les paus. Tots s’abracen i firmen els patracols. Vet aquí que fan les paus. Adéu Rosselló, Adéu Perpinyà! Adéu terres i adéu germà! Adéu Rosselló, Adéu Perpinyà! que els francesos s'hi van quedar PROGRAMA D'ACTES a Perpinyà a les 4 de la tarda Sortida de la manifestació a les 5 parada davant del Consell General a les 6 Lectura del Manifest i Himnes al Castellet a 1/4 de 9 Marxa de Torxes del Castellet a la Casa Musical a les 9 Concert |
|
|