S'HA EXTINGIT UN PRIVILEGI ?
30/10/2008




PRIVILEGIS

El dia de Sant Narcís era costum que l’ajuntament de Girona assistís corporativament a la celebració religiosa. Llegint les tradicions i costums de la ciutat de Girona, hom pot veure que en general la Corporació disposava de privilegis i títols diversos. El 1337 el rei Pere el Cerimoniós va atorgar als gironins en agraïment per la seva lluita contra els francesos un privilegi molt singular i és que no podien ser empresonats per deutes al fisc, o per multes. D’aquest dret històric ara tothom se n’ha oblidat.

En relació als títols, se la podria anomenar, des de “Molt noble”, “Molt lleial”, fins a Immortal ciutat”. El títol més popularitzat havia estat el que tothom invocava sense esma, i és el de “Tres vegades Immortal”. Tanmateix, des de que el 1979 hi va haver els nous ajuntaments democràtics aquest títol s’ha deixat de mencionar als papers oficials.

En l’ordre dels privilegis i en relació a l’església catòlica, hom diu que els consistori municipal quan actuava col.legialment, disposava de dos privilegis molt importants en el seu moment, atès que els donava prioritat davant de la jerarquia eclesiàstica. Es tractava de que els membres del consistori podien entrar a les esglésies armats amb l’espasí tradicional i per altra banda, els jurats de la ciutat no s’havien de descobrir en entrar a l’església. Aquests privilegis es varen mantenir fins el 1979, atès que els membres del consistori quan anaven col•legiadament anaven amb frac, la qual cosa els permetia no descobrir-se en entrar a la catedral (per no perdre el privilegi i no ofendre al bisbe, els regidors solien cobrir-se en el moment de que el bisbe iniciava el seu parlament i després d’uns minuts es llevaven el barret de copa), i per una altra banda, també anaven amb l’espasí que darrerament com a arma, amb el temps havia esdevingut poc defensiva.

La pèrdua d’aquest privilegis hom els pot justificar per causes diferents. Potser en primer lloc fou quan el frac va desaparèixer com a símbol del càrrec que s’ostentava al municipi. En els moments històric que va atorgar aquest privilegi els jurats vestien “gramalles de carmesí” les quals va fer suprimir el borbó Felip Vè en sotmetre el Principat i obligar el “traje español”. Aquesta gramalla podia tenir color diferent segons la festivitat. J.M. Pla diu que portaven també una banda o beca d’un pam ample, i es cobrien amb un barret de vellut negre i copa alta. També hi devia contribuir a l’oblit d’aquest privilegi el fet de l’accés de les dones a les corporacions municipals, per la qual cosa, el sentit de descobrir-se o treure’s la mantellina a l’església era exactament a l’invers dels homes, i per altra banda, l’espasí tampoc no hi quadrava.

Si efectivament aquest privilegi tingués un tracte jurídic equivalent als de les servituds que regula el Dret Civil català, cal pensar que després de trenta anys de no fer-se servir, utilitzar, o exercir, el privilegi desapareixerà. Si efectivament el 1979 fou el primer any que corporativament el Municipi va deixar d’assistir a les cerimònies religioses, ¿Queden pocs anys, uns tres, perquè decaigui el privilegi?.

Bitàcola de Francesc Ferrer i Gironès.
Diumenge, 30 d’octubre del 2005



RECOMANEM:

- Visitar la web: www.recercaenaccio.cat . Aquest lloc web creat pel professor Xavier Renedo vol ajudar a divulgar, d'una manera amena, el "Llibre dels fets" de Jaume I.

- Des d'aquí ens unim a la Montserrat Abelló per la coherència expressada a l'assaig del lliurament dels Premis Nacionals de Cultura. I recomanem l'article de Vicent Partal: www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3046080

- Per demanar que la Unió Europea inclogui el català com a llengua oficial, ompliu el formulari que trobareu a: www.europarl.cat/tv



Aquesta notícia ha rebut 841 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>