VOLDRIA QUE CADA CATALÀ TINGUÉS L'ORGULL DE PARLAR I D'ESCRIURE BÉ EL SEU IDIOMA.

Mercè Rodoreda
07/12/2008


A Roses el proppassat diumenge dia 30, el Grup de Teatre de Roses i la coral Voxalba, varen oferir-nos la representació de MRG (d’amor i d’enyor). Aquest treball ja s’havia interpretat a la Nit de Poetes de Girona, organitzada pels Amics de la Unesco de Girona.


Els textos seleccionats són ben coneguts, i la interpretació és més que correcta. No hi sobra res, té un tempo pausat però viu, i es va desgranant obra coneguda i fragments extrets del llibre “Autoretrat” de Miró-Mohino d’una forma coral i que ens mostren una part de Mercè Rodoreda.

La representació acaba amb aquestes paraules:

- He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida amb certa desmesura. I la desmesura sempre m’ha fet molta por.
Parlaré per acabar de Catalunya i la seva llengua; cal que us digui, per parlar-ne, que, abans que res, i per damunt de tot, em sento catalana, i, com a catalana, patriota. M’hi sento pregonament, profundament, i mai no en parlo; perquè quan els sentiments són grans les paraules són sobreres. Mai res ni ningú no farà que m’avergonyeixi del meu amor per aquesta Catalunya tan meva.

Catalunya és un país petit i no se li pot reclamar que tingui una plèiade de genis. A més, cal recordar que els catalans tenim gairebé dues generacions de mort en l’ànima. No es pot demanar que surti un gran novel•lista cada any en un país tan petit com Catalunya , que ha passat a més per un gran daltabaix. Hem d’esperar que madurin.

El que considero vital de la nostra cultura són els fonaments. I els fonaments són la llengua. Mai no em cansaré de repetir-ho. Em disminueix que dintre del cap dels catalans hi hagi tanta peresa mental, tant parlar malament, tant deixar-se influir per una altra llengua, esplèndida, però forastera.

Voldria que cada català tingués l’orgull de parlar i d’escriure bé el seu idioma. Escriure malament o parlar malament perquè no s’ha tingut escola és una excusa vàlida, però excusa al capdavall. Trobaríem absurd que un paleta volgués aixecar una paret sense ciment ni maons o que volgués fer circular un tren sense les vies.

La llengua és l’ànima d’un país.

La cosa més important de Catalunya és d’idioma.

La llengua és capital.

Fer pàtria és escriure en català.

M’hauria agradat que la meva obra fos important, importantíssima al nivell dels més grans escriptors del món, i no per mi, sinó perquè la seva importància hauria revertit sobre el meu país: CATALUNYA.

Estic agraïda i voldria que tots els aquí presents participessin de la meva emoció i de la meva alegria.
Estic agraïda sobretot com a catalana.
Com a catalana i patriota dono les gràcies.
Dono les gràcies a tots els meu amics invisibles que són els meus lectors.
A tots, a tots, absolutament a tots, i ben sincerament, gràcies.

Mercè Rodoreda i Gurguí




Aquesta notícia ha rebut 849 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>