"SI ENS TOCA LA RIFA DE NADAL DE LA POLITICA ESTATAL I EL FINANÇAMENT DE CATALUNYA ES DECIDEIX ENGUANY, SEGUR QUE NOMÉS TINDREM LA MENUDALLA"

- SE'NS HAURAN RIFAT ANANT I TORNANT!!
14/12/2008


.../... Amb aquest nou sistema, amb aquest tarannà, amb aquestes actituds democràtiques finalment haurem consolidat la nova transició. Tant de bo no ens haguem de penedir de tot el que estem esperant quan ZP abandoni el poder.


ZP I EL PODER

Per Francesc Ferrer i Gironès

Si vols mirar a ZP com agafa el poder, no el miris quan comença, mira quan el deixarà. Fixem-nos que històricament dels que han abandonat el poder molts l’han hagut de deixar de mal borràs. Fent una repassada simple, ens trobem des del set-cents com el comte de Floridablanca i Pablo Olavide foren posats sota el tribunal de la Inquisició, empresonat el comte d’Aranda, Manuel de Godoy desterrat i deixant a la misèria. En el vuit-cents Cea Bermúdez fou destituït morint a França, Calomarde destituït i exiliat a París i Roma, Espartero exiliat, Prim assassinat, com Cánovas del Castillo i Canalejas, i no tinc temps de mirar a l’enciclopèdia que va passar amb Serrano, O’Donnell, Narváez, etc.. En els darrers temps Suarez deixà el poder sota la pressió dels militars, Calvo-Sotelo per voluntat popular, Felipe González sota sospita de corrupció i Aznar abandonat i bescantat. He pensat en tot això perquè ZP quan va saber que guanyava les eleccions ens va fer una promesa que és molt important. És tan important que mai ningú no pot oblidar aquest compromís, perquè si l’acompleix farà una revolució, una revolució cultural. ZP va dir: “El poder no em canviarà”.

D’entrada cal estimar que ZP sap que el poder fa canviar a les persones. I com que ell ho sap ens promet que a ell no el canviarà. Nosaltres sabem que el poder és com un virus, s’encomana i s’escampa. El poder no és només un objectiu que molta gent anhela, i no és pas com una assignatura tal com ens varen explicar Tàcit, Maquiavelo i Mazzarino que el consideraven un objectiu en ell mateix. El poder fa canviar el capteniment de les persones que l’ostenten. El poder, per això, cal estudiar-lo en funció del seu caire psicològic i sociològic. No endebades el liberal Lord Acton dins de la seva lluita contra la infal.libilitat del Sant Pare va dictaminar que “El poder corromp, i el poder absolut corromp absolutament”. Heus ací la qüestió. La corrupció de l’home amb poder li ve de disposar-lo sense mesura i sense administrar-lo a favor de tothom.

Els que disposen del poder sempre sembla que el volen justificar per trobar-hi l’arrel del seu origen. Nosaltres per estudiar-ne la seva explicació cal que ho fem a partir de diferents paràmetres: 1).- El llenguatge que utilitza per a definir-se, atès que a través del llenguatge podem observar l’equilibri que el poderós fa per palesar-lo públicament. 2).- El símbols, que el representen per subjugar als ciutadans. 3).- Les ideologies que el sustenten a través de les quals s’expliquen els seus objectius. 4).- La religió que li dóna suport i que el poder adopta per a legitimar-se.
Nosaltres per observar i verificar el poder que ZP vol exercir haurem de comprovar-lo en funció de tots aquests paràmetres, però no podem oblidar els capteniments que desenvoluparà, i que nosaltres esperem que es facin a través del diàleg, l’austeritat, el consensus, la transparència, el pactisme, etc.

Si totes aquestes actituds efectivament ZP les porta a terme per al desenvolupar el poder, els catalans podrem estar satisfets de que finalment l’Estat haurà assolit una nova cultura política, una cultura que el catalanisme polític haurà predicat des de sempre. Els catalans hem d’estar amatents. Hem de vigilar que a ZP no el faci canviar el poder, sinó que el poder sigui origen d’un missatge d’esperança. Nosaltres no volem viure dins d’un Estat que no respecta la nostra llengua. El respecte i protecció que mereix la nostra llengua és eliminar la segregació i divisió que fins ara ens han fet des de les estructures polítiques del PP, és impulsar la introducció de la nostra llengua dins de les institucions europees, i és considerar-la com a element cultural del mateix Estat. Nosaltres no volem conviure dins d’un Estat que ens espolia cada any i ens priva de gaudir de les infraestructures necessàries per poder ser competitius dins de la globalització del mercat mundial. Nosaltres no volem que l’Estat legisli contra la nostra llibertat que tenim a gaudir de federacions esportives i de llur selecció. Nosaltres no volem que l’Estat ens governi amb tarannà autoritari i cesarista. Nosaltres volem les competències que pels drets històrics ens pertanyen compartint la sobirania.

Tot això esperem del poder que ZP tindrà, i el qual no el farà canviar. Si és veritat que el poder no fa canviar a ZP, ni als seus ministres, haurem anat contra una llei que històricament s’ha fet palesa, i nosaltres haurem gaudit d’un poder humanístic i haurem eliminat un govern tirànic. Amb aquest nou sistema, amb aquest tarannà, amb aquestes actituds democràtiques finalment haurem consolidat la nova transició. Tant de bo no ens haguem de penedir de tot el que estem esperant quan ZP abandoni el poder.


Article publicat a "Girona Actual" l'any 2004.


Aquesta notícia ha rebut 790 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>