 |
 |
| WE WANT A CATALAN STATE |
| 02/03/2009 |
|
.. crec que la humanitat perdria molt, si no fossin reconeguts els drets culturals i lingüístics, els drets col·lectius a que cada comunitat pugui ser allò que és o que ha estat històricament o el que vol projectar cap al futur. Entrevista a Francesc Ferrer per al WDR / juny del 1991 - Senyor Senador, què volen els catalans? Volen només autonomia o volen un Estat Propi? - Jo crec que el poble català ho ha demostrat a través dels segles, dins del seu cor, el que vol és la màxima llibertat i la màxima sobirania. Per això, el que li cal, són unes estructures político-jurídiques que li assegurin aquesta sobirania total sobre el seu present, a base d’un autogovern, i sobre el seu futur, a base de programar el seu destí. - Què pensa pel que fa a les altres regions d’Europa? Hi reivindicaria els mateixos Drets? - Jo el que diria, que dins d’Europa , s’està veient cada vegada més que el model d’Estat-Nació ja s’ha esgotat. És un model fracassat. Ara, anant com anem cap a un Estat continental, cada vegada més es pot anar veient que algunes competències les podrà tenir l’Estat continental, però d’altres per exemple la cultura, la llengua, els esports i d’altres que dependran dels pobles, de les nacions, d’aquest grups humans que històricament han demostrat que volen tenir una presència, que volen tenir una identitat i que no la volen perdre, per ser, perquè no els arranin, que no els esborrin o els vulguin homogeneïtzar els imperis o les cultures dominants. - És un Estat nacional, el que volen els catalans? I, quin paper hi té la llengua? - - Jo crec que la llengua és un element essencial de Catalunya. Jo diria que ... què és? És un territori on hi ha una població, però hi ha una història, hi ha unes lleis, hi ha una cultura sobretot , i dins de la cultura, hi ha la llengua, hi ha una manera de pensar, una manera de fer. Però, això no seria res, no seria una nació, si no hi hagués consciència de ser poble i voluntat de voler-ne ser. Aleshores, jo crec que Catalunya ho ha demostrat i precisament amb la llengua i amb la seva cultura, altres ho fan a través de la religió o amb d’altres característiques, Catalunya ho fa amb la seva cultura. Jo diria que és una nació cultural. I dins d’Europa crec que, així com els drets de l’home són reconeguts i acceptats arreu no solament per l’ONU, sinó per totes les Conferències de Seguretat que s’han fet fins ara, jo crec, que ara ja ha d’esdevenir el moment que no sigui només el de les persones individuals, sinó també dels drets col·lectius dels pobles. - Vostè mateix, què exigiria del govern central de Madrid per anar un pas més cap a l’autonomia? - Jo diria que actualment, l’Estat espanyol és un Estat plurinacional. Hi ha tres territoris que a la Constitució espanyola se’ls considera una nacionalitat. Doncs, bé, jo demanaria aquest dret a la diferència que no solament fos en decisions administratives, sinó que fos també en decisions polítiques, és a dir que sobretot els pobles que tenim drets històrics, com pot ser Euskadi, Galiza i tots els territoris on la llengua catalana és parlada, que a més a més del que som i del que tenim, que a més a més ens donessin una forma política de poder ser a dins d’Europa, per exemple amb l’esport, la nostra cultura, la nostra llengua. - La gent que està a favor de l’Estat-nació parla d’un separatisme que és molt perillós. Què diria a aquesta gent? - Bé, jo , la qüestió de perillós no l’hi veig tant. El que passa, és que nosaltres històricament estem acostumats a veure sempre l’Estat-nació. El que veig perillós avui dia és l’Estat-nació com podria ser l’Estat francès. Fa poc, el seu Tribunal de Justícia va dir que no podia reconèixer el poble Cors. Evidentment, això és anar en contra dels de l’home i en contra dels drets dels pobles. Aquí hi ha el perill. Jo crec que la humanitat perdria molt, si no els fossin reconeguts els drets culturals i lingüístics, els drets col·lectius a que cada comunitat pugui ser allò que és o que ha estat històricament o el que vol projectar cap al futur. |
|
| |
 |
|
|
|
 |