 |
 |
| BRUSSEL·LES |
| 09/03/2009 |
|
Una vegada més, hem viscut la nostra esperança. .../... El que és cert és que una ideologia no s’esmuny com l’aigua pel forat ni se’n va sense deixar rastre. Els ideals de llibertat dels catalans van ser transmesos de pares a fills, i mai no es van estroncar. Potser públicament no es podia sentir la remor dels neguits de llibertat, perquè estàvem ofegats pel col•laboracionisme dels botiflers i les xurriacades dels opressors. Però mai ningú no ens pot negar que en el cor dels catalans, de la majoria de tots els catalans, siguin d’un color o d’un altre, sempre hi va haver el desig i l’esperança de recobrar la legítima INDEPENDÈNCIA POLÍTICA, que ens va ser arrabassada per la violència. El catalanisme polític comença el mateix dia que els catalans s’adonen que els volen abolir la llibertat, el mateix dia que veuen que l’han perduda, i continua durant l’etapa de lluita per recobrar-la. No podem, però començar a fer l’anàlisi del concepte de llibertat si prèviament no la definim. .../... Frangment del la presentació del llibre "El Gran llibre per la Indepedència" de Francesc Ferrer i Gironès. |
|
| |
 |
|
|
|
 |