RETALLS.- Francesc Ferrer i Gironès 31 de maig 2001 |
14/11/2009 |
" La llengua no era pas la fita de la moció. La llengua pobreta havia de patir les pressions d’uns senyors de Madrid." NEGOCIACIÓ DE LA MOCIÓ SOBRE LA LLENGUA AL PARLAMENT DE CATALUNYA Els meus contactes havien estat la setmana passada en Lluís Jou, i en Ramon Camp, per CiU. La discussió amb Jou, era per la paraula “Coadjuvar” i la paraula “cooperar”. Al final varen acceptar “Coadjuvar”. El problema greu va aparèixer quan nosaltres parlàvem de “reprovar” al Rei, i a la Ministre, i CiU només volia adjectivar les declaracions de “desafortunades”. El PSC havia presentat una esmena posant “rebuig” i “malestar” i a més a més “relectura” de la història. Vaig aprofitar-la per dir a CiU que no podíem deixar els socialistes fora. Una reunió amb Camp, Quim Ferrer, jo i l’Huguet, va servir per fer un autèntic col.lage. Varem triar “malestar” per les declaracions desafortunades. Després els socialistes (Carbonell) no m’acceptava el “coadjuvar”, Li vaig dir si no ho volia, que no votéssim però allò era innegociable, va afluixar. Quim Ferrer, què havia concedit molt. Què el PP ja estava empipat, i què calia suprimir la paraula “sistemàtic” aplicada als intents de Madrid. El PSUC (IC), al matí hi estava d’acord, però volia figurar a la transaccional. No podia ser perquè el reglament només ho permet pels que han fet esmenes. A la tarda, es varen abstenir. Quina comèdia! En conjunt, arribes a la conclusió que això de la política no és pas una aplicació del pensament o la ideologia de cada ú. Hi tenen una influència molt forta les opinions dels altres. El PP té agafat a CiU. Ells no podien dir el que volien, ni el que pensaven. Anaven en peus de plom, per no molestar al PP. Aleshores vaig veure que el Parlament no expressava, l’opinió de la majoria del poble de Catalunya, sinó el que permetien els interessos partidaris de CiU. La llengua no era pas la fita de la moció. La llengua pobreta havia de patir les pressions d’uns senyors de Madrid. |
|
|