 |
 |
| RETALLS.- Francesc Ferrer i Gironès 4 d'agost 1981 |
| 21/11/2009 |
|
Morir pel teu poble, no deixa igualment de ser un gran amor, una gran generositat, una gran donació, pel qual t’elimines, quedes anorreat, perquè tot el món sàpiga que el teu poble val més que tu Avui ha mort un membre de l’IRA a causa de la vaga de fam, que durant 70 dies ha fet a la presó. Era Diputat per Dublin. Em pregunto, Quants diputats catalans estarien disposats a morir per defensar algun punt legal què beneficiés Catalunya? Efectivament, les notícies aparegudes a la premsa no tenen importància fins que ens les apliquem a nosaltres mateixos. Llegir estrictament un fet, no et diu res, sinó te’l fas teu, sinó t’incorpores a la problemàtica. Aleshores pots valorar-lo. Aleshores pots treure’n tota la magnitud, i tota la transcendència. Morir per una causa, és l’actitud extrema i més radical a què pots arribar. Si algú morís per una persona, per estimar a alguna altra persona, esposa, fill, amic, familiar, etc. seria considerat com un gran fenomen, com un gran gest, com un gran amor. Morir pel teu poble, no deixa igualment de ser un gran amor, una gran generositat, una gran donació, pel qual t’elimines, quedes anorreat, perquè tot el món sàpiga que el teu poble val més que tu |
|
| |
 |
|
|
|
 |