IMMIGRACIÓ I LLENGUA
per Francesc Ferrer i Gironès.- El Punt 2003
25/01/2010


Si nosaltres volem que Catalunya no desapareixi, el primer pas voluntari que s’ha de fer és procurar una societat convivencial, una societat compacte i cohesionada. Una de les primeres passes per assolir aquests objectius és que tots els que vivim a Catalunya ens entenguem amb la nostra llengua pròpia.


IMMIGRACIÓ I LLENGUA

"Catalunya està vivint des de fa unes dècades un gran fenomen demogràfic i és que l'increment de la població es fa bàsicament a través de la immigració. Aquest fenomen no tindria absolutament cap importància des d'un punt de vista cultural si la llengua catalana estes emparada i respectada per un estat. Però, la realitat fa que molts d'aquests nouvinguts, amb ells s’han incorporat i encara s’incorporen,llengues diferents. Avui aixó és una qüestió de la qual ens cal ser-ne molt conscients. Aquesta consciència de primer de tot cal que estigui ben assumida per l'administració catalana, la que gestiona el nostre Govern, atès que la competència de l'ensenyament per una banda, i la de cultura per l'altra li són exclusives. El nostre Govern hauria de saber que el fet lingüístic és una qüestió que si no ens la resolem nosaltres mateixos ningú més no ho farà. De ningú no podem esperar cap ajut, ni cap suport. Està absolutament demostrat que si els catalans no ens autodeterminem lingüísticament aquesta feina ningú no ens ajudarà a fer-la.

Però en realitat, en la política del dia a dia, hom no acaba de veure per part de l'Administració un interès massa decisiu, una voluntat prou decidida, unes ganes d'afrontar el tema amb energia. Aquí tenim dues grans parcel•les on la tasca governamental hi té responsabilitats, la que fa referència a l'ensenyament de la infància i la joventut, i també la dels adults. A la primera no s’hi veu que l'administració hi posi els recursos necessaris. Actualment tenim que amb el Decret de preinscripció i matrícula, ens tornem a trobar amb problemes greus, atès que les escoles públiques tenen el mèrit de concentrar els immigrants, mentre que les escoles concertades en general miren de fer l'orni. És veritat que el decret admet àrees d'escolarització singular, però per exemple a les comarques de Girona no n'hi cap, tot i que els municipis de Palafrugell, Blanes, Salt, etc. tenen un percentatge d'immigració de difícil absorció cultural.

Pel que fa a l'ensenyament d’adults la fredor administrativa arriba a cotes impensables. Fa unes setmanes el govern va anunciar que no faria pagar res als immigrants que volguessin aprendre català, tal com venia fent fins ara. Molt be senyors, ara se n'han adonat. Però el problema no es que paguin una petita quantitat, el veritable atzucac del problema és que no hi ha instal•lacions, ni mestres, ni recursos didàctics per aquesta gent que volen aprendre el català, i s'han hagut de fer llistes d'espera. ¿No és prou vergonyós que aquells que tenen ganes d'aprendre el nostre idioma els hàgim de dir que s'esperin?. Tenim un govern de fireta. És un govern que viu de l'etiqueta de ser català, però que pel que fa a la llengua no son res més que uns simples tantsemenfotistes.

I ara ens queda la segona part del problema. És tracta de que les llengües s'aprenen a les escoles i als centres culturals, però també s'aprenen pel carrer. És habitual que els ciutadans catalans de soca-arrel quan parlen amb els nouvinguts, de cop i volta canvien de llengua. És curiós, en lloc de dir amic nouvingut, volem que et quedis a treballar aquí, volem que siguis de la meva ciutat, i de la meva família, et parlarem en català. Parlar en català a poc a poc, vocalitzant bé, i ensenyar-lo a les persones que també es volen incorporar a la nostra societat. Doncs, no. Sembla una cosa molt difícil. Fins i tot aquells que fa temps que viuen entre nosaltres i parlen el català perfectament quan van a les botigues els parlen en castellà. Ells es queixen, reclamen que els tractin com a catalans. Doncs no. Aquesta societat que no té ideologia lingüística és una societat malalta. Si nosaltres volem que Catalunya no desapareixi, el primer pas voluntari que s’ha de fer és procurar una societat convivencial, una societat compacte i cohesionada. Una de les primeres passes per assolir aquests objectius és que tots els que vivim a Catalunya ens entenguem amb la nostra llengua pròpia.

Els ciutadans no hem de fer fractures a la societat, i per assolir-ho hem de tractar a tothom per igual, tant des del punt de vista social, com del cultural i lingüístic. Per un costat, hem d'exigir als que governen, als que tenen el poder executiu, que es deixin de petiteses i migradeses, i d'una manera definitiva posin els recursos necessaris per normalitzar la nostra llengua amb visions racionals i de forma efectiva. Per altra banda, nosaltres els ciutadans, cal que tinguem clar que convé tractar als nouvinguts com a la nostra família i per tan els hem de parlar en català, perquè sinó no l'aprendran mai, i sempre consideraran que no el necessiten."



Aquesta notícia ha rebut 669 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>