 |
 |
| CATALUNYA ÉS CATALUNYA |
| 15/07/2010 |
|
De primer en analitzar la frase “Catalunya és Catalunya” semblaria una evidència o un sofisma, però en realitat, és una afirmació. És un crit que demana alerta de la presència i la pròpia idiosincràsia real. Aquesta afirmació nacional, aquesta ratificació, aquest testimoniatge públic, és allò que ens ha de donar confiança en nosaltres mateixos, per espolsar-nos de sobre l’autoodi, i per fer-nos mereixedors de la nostra emancipació. CATALUNYA ÉS CATALUNYA per Francesc Ferrer i Gironès.- El Punt - 2004 L’exministre Àngel Acebes, aquell que ens va mentir explicant-nos contes de la caputxeta i el llop. El llop eren uns terroristes hispànics, i en canvi ara, fins i tot internacionalment, sabem que eren d’origen africà, i ell sense immutar-se. Aquest polític religiós i nacionalista espanyol, s’ha dedicat darrerament a retreure tots els actes catalans del President de la Generalitat, amb la finalitat de deteriorar els socialistes espanyols. Fixem-nos quina paradoxa. Criticar la catalanitat de Maragall electoralment dóna vots als conservadors populars. Mai m’hagués pensat que ara, després d’un govern tripartit també la catalanofòbia seria una deu de vots castellans contra la Catalunya. Això ens indica d’entrada que no importa qui governi a Catalunya, l’aversió, la fòbia i l’odi sempre són igual. Doncs bé. A resultes del Campionat de Hoquei a Macau, els periodistes anaven de bòlit per fer caure Maragall al parany que els populars li tenen parat. Vet aquí, que li varen fer una pregunta trampa. Li varen qüestionar: “¿Cataluña es España?”. I heus ací que Maragall, sense immutar-se va contestar “Catalunya és Catalunya”. Renoi quina resposta més sàvia. Tan entenimentada que fins i tot no sabem fins a quin grau el mateix Maragall pot donar-li la trascendència que té. Perquè quan li vaig preguntar la causa i el raonament d’aquesta resposta, ell senzillament em va contestar: “Si Catalunya ha d’avançar, si cal que anem endavant, nosaltres no podem anar en contra res, ni en contra de ningú”. És a dir, Maragall no volia dir que Catalunya no era Espanya (s’haguessin enfadat els espanyols), i tampoc no volia dir que era Espanya, aleshores s’haguessin enfadat una majoria dels catalans. Resposta intel•ligent “Catalunya és Catalunya”. En afirmar que Catalunya és Catalunya, de bon començament, significa que per poder ésser alguna cosa o quelcom Catalunya no necessita pas ésser part, o adjectiu, o complement d’un altre element. Catalunya per ella sola ja té prou personalitat. Tots sabem que Catalunya és des de fa 1.000 anys. En conseqüència, això ens indica que encara avui Catalunya és Catalunya sense crosses, sense xanques, ni palanques, ni ajuts de ningú. Nosaltres existim encara. Nosaltres malgrat les obstinades campanyes i projectes per anorrear-nos encara subsistim, i som l’única nacionalitat europea que d’una forma ininterrompuda ha reivindicat contínuament la seva personalitat política. Com a conclusió podem assegurar que l’afirmació “Catalunya és Catalunya” expressa simplement que la seva singularitat nacional, també li permet i li correspondria una singularitat política. En ser Catalunya una nació, ella forma un tot, perquè dins del seu àmbit la configuren tots els elements necessaris per a la seva personalitat sencera i completa. Els catalans per ser uns éssers complets i totalment acabats no cal que mirem cap a les fronteres exteriors, atès que dins de casa nostra mateix hi podem trobar tots els nutrients materials i anímics. Tradicionalment la nostra cultura ha estat el substrat del nostre tarannà i de la nostra civilització. “Catalunya és Catalunya” significa que observant-la des d’una perspectiva històrica la veiem atrafegada a cada època per subsistir. Els catalans han tingut en molts àmbits preeminència. Començant des del punt de l’elaboració del dret, fins als literats, passant pels metges, no oblidant la filosofia, i valuosos artistes de projecció mundial. Això fa que els catalans trobin en la seva geografia física el seu espai, i que aquest espai també dona continuïtat i pot justificar la frase. Tanmateix, és el component humà dels catalans que fa Catalunya, i els fa catalans, mitjançant el pensament, la llengua, i la cultura. Dient que “Catalunya és Catalunya” hom pot entendre i vol expressar que Catalunya no necessita cap adjectiu, ni cap accent, per ser allò que substantivament sempre ha estat. Metafòricament Catalunya és un país rodó, i que si no acaba de poder rodar, no es pas per manca d’impuls, ni manca de ganes, ni manca de voluntat. Catalunya no pot rodar perquè els veïns ens agafen, ens frenen, ens posen pals a les rodes, ens espolien, i al damunt ens volen uniformitzats com ells perquè així no puguem dir, ni pugui existir la frase “Catalunya és Catalunya”. De primer en analitzar la frase “Catalunya és Catalunya” semblaria una evidència o un sofisma, però en realitat, és una afirmació. És un crit que demana alerta de la presència i la pròpia idiosincràsia real. Aquesta afirmació nacional, aquesta ratificació, aquest testimoniatge públic, és allò que ens ha de donar confiança en nosaltres mateixos, per espolsar-nos de sobre l’autoodi, i per fer-nos mereixedors de la nostra emancipació. |
|
| |
 |
|
|
|
 |