 |
 |
| SOM-HI ! |
| 09/07/2010 |
|
Tant de bo, que mai el poble s’aparti de la política. Si el poble no fa la política, algú la farà en nom seu. VINT-I-CINC ANYS ENRERA El Punt Diari 2002 Per Francesc Ferrer .../... Han passat els anys, i d’aquell vincle segellat entre els elegits i els electors, i després del procés de canvi protagonitzat per la Constitució de 1978, la rutina política ha anat esdevenint una realitat impossible d’esquivar. I mentre també han transcorregut aquests 25 anys, a l’Occident la conjuntura política ha viscut diverses maltempsades. Corrupció econòmica, corrupció política, i desgavell ètic. El parlamentarisme de la burgesia liberal ha entrat en crisi. Aquesta crisi, esdevinguda en un ambient on també s’han viscut les mutacions de pensament o transformacions ideològiques, així com canvis tecnològics importants, s’hi intueix que cada vegada més, hom fretura un nou escenari polític, on la il•lusió participativa, l’anhel popular cívic, i el desig social de transparència, etc. facin una revolució política estructural. Els que hem pogut viure intensament i amb sensibilitat l’ambient entre l’anhel popular d’un canvi polític ara fa 25 anys, tenim també ara el desig de fer sentir al poble l’esgarrifança del retorn a aquells sentiments. La cosa pública ha de ser de tothom, la visualització dels afers públics ha de ser transparent, la informació de les decisions polítiques ha de ser diàfana, la vivència del debat polític ha de ser proper. En definitiva, una nova empenta, un nou clima, i un nou horitzó ha de portar-nos altra vegada el desig d’arrenglerar les estructures polítiques del nou segle a les noves necessitats de la nostra actual societat. Tant de bo, que mai el poble s’aparti de la política. Si el poble no fa la política, algú la farà en nom seu. |
|
| |
 |
|
|
|
 |