JO ACUSO
Francesc Ferrer i Gironès.- EL PUNT 2002
11/12/2010




.../...En conseqüència, no voldria que si ara em callo allò que tinc al pap i diplomàticament oblido allò que em preocupa per por a comprometre’m i per basarda a que algú se m’enfilés de mala manera i em denunciés per silenciós. És molt trist que si jo no condemno explícitament les injustícies que veig i els menyspreus que observo per culpa d’això em posin directament sota sospita, i m’obrin un expedient, un fiscal ho remeni, i m’obrin un procés judicial, en el qual uns senyors que han estudiat una carrera de dret, analitzaran allò que he callat i allò que el meu silenci ha recobert amb paraules mudes. Per aquesta causa, jo no voldria passar tot aquest embolic d’expedients, fiscals, jutges, i sentències, i em decideixo urgentment a acusar a tots aquells que segons la meva manera de veure silencien amb especial cura les injustícies i els menyspreus. De cap de les maneres jo voldria passar un calvari per culpa del meu silenci. El meu silenci us ben juro que no em farà pas traïdor. No toleraré mai que els meus successors em puguin retreure que jo vaig callar, i que algú pugui judicar aquest capteniment per un delicte. Una forma de passar aquest camí, doncs, és el d’acusar a tots aquells que per activa cometen delictes o faltes i tots aquells que per mancament toleren muts a la gàbia les coses més iniqües i vitandes...



JO, ACUSO

Estem vivint uns moments polítics esfereïdors. Ara si algú no enraona, pot ser denunciat per silenci. I si raona encara pitjor. Ara si qualque persona roman en silenci pot ser titllat de delinqüent. Ara si algú s’absté de parlar, li poden aplicar el codi penal. Si ara deixes de reflexionar i guardes silenci tàcit o explícit aquesta gosadia pot ser considerada delicte per causa de la teva ideologia suposada. Si fas silenciós el teu pensament i decideixes callar ja sigui verbalment o per escrit pot arribar a que sospitin de la teva actuació. Ara el delicte no es verifica per la teva actitud, ni el teu capteniment, ni les teves accions, ara simplement pot ser delictiu el teu silenci.

En conseqüència, no voldria que si ara em callo allò que tinc al pap i diplomàticament oblido allò que em preocupa per por a comprometre’m i per basarda a que algú se m’enfilés de mala manera i em denunciés per silenciós. És molt trist que si jo no condemno explícitament les injustícies que veig i els menyspreus que observo per culpa d’això em posin directament sota sospita, i m’obrin un expedient, un fiscal ho remeni, i m’obrin un procés judicial, en el qual uns senyors que han estudiat una carrera de dret, analitzaran allò que he callat i allò que el meu silenci ha recobert amb paraules mudes. Per aquesta causa, jo no voldria passar tot aquest embolic d’expedients, fiscals, jutges, i sentències, i em decideixo urgentment a acusar a tots aquells que segons la meva manera de veure silencien amb especial cura les injustícies i els menyspreus. De cap de les maneres jo voldria passar un calvari per culpa del meu silenci. El meu silenci us ben juro que no em farà pas traïdor. No toleraré mai que els meus successors em puguin retreure que jo vaig callar, i que algú pugui judicar aquest capteniment per un delicte. Una forma de passar aquest camí, doncs, és el d’acusar a tots aquells que per activa cometen delictes o faltes i tots aquells que per mancament toleren muts a la gàbia les coses més iniqües i vitandes.

Heus ací doncs, que jo acuso a tots aquells que veuen cada any com en els pressupostos de l’estat, en programar les inversions i les despeses de Catalunya, observen que no s’acompleix l’art. 45 a) de l’estatut que ordena que els catalans hem de rebre la mitjana entre el coeficient que representem en població (15%) i el de l’esforç fiscal (20%), i això des de que l’estatut està en vigor mai no s’ha acomplert. Els acuso pel que fan, i perquè en callen les conseqüències les quals no solament afecten als catalans d’origen, de família i arrel, sinó que en surten malparats els que han vingut de fora a treballar aquí ja sigui del sud de la península, o del nord del continent africà.

Jo acuso a tots aquells que palesen o han demostrat la seva deslleialtat a la Constitució de 1979. Una constitució que va redactar-se sota el concepte de que hi havia autonomia política per a les nacionalitats, que hi havia competències exclusives, que hi havia absoluta llibertat política, legislativa i de gestió en totes les competències que regulaven matèries que no depenien de l’estat. A tots aquests que s’han inventat sense fer ni redactar cap més constitució un canvi radical en totes les matèries, fins al punt que s’ha recomprat l’autonomia, o s’ha laminat les competències, o s’han empetitit les seves facultats. A tota aquesta gent cal denunciar-los per deslleials, traïdors, i manipuladors de l’esperit constitucional que va guiar de bona fe la signatura del text.

Jo acuso als que no admeten i malmeten la llibertat i la igualtat que segons els principis de l’home tots els ciutadans en tenim dret. Els catalans tenim dret a jugar al ping-pong, a fer curses de moto, o a córrer per les pistes. Però els catalans no tenim dret, ni som subjectes emparats per ningú per a defensar-nos, per a participar en les competicions internacionals en forma col•lectiva. L’esport és una activitat individual, i privada. Però la seva pràctica internacional esdevé política, i interdita als catalans com a col•lectiu. Jo acuso a tots los que han callat i a tots els que han guardat silenci quan l’estat espanyol a través dels seus òrgans s’ha negat a retornar els papers que va robar a particulars, institucions, i associacions, els quals guarda a Salamanca. Els que han callat son testimonis d’un robatori, sobre el qual toleren que el lladre es quedi la cosa furtada sota el seu domini i no en faci devolució argüint un acte de violència. Jo acuso als que no volen declarar que la guerra civil ja s’ha acabat i acuso als que encara no volen declarar que aquella guerra fou injusta, i que el seu criminal promotor va causar més danys que ningú. A tots aquests que es neguen a declarar aquesta criminalitat, a tots aquests que prefereixen guardar silenci, ells mateixos se’n fan còmplices. Jo acuso aquells que no diuen res quan veuen que el Govern espanyol impugna al TC una llei aprovada de Dret Civil al parlament català per unanimitat. ¿El govern de Madrid pot anar en contra de la voluntat popular expressada per la democràcia catalana en un tema de la seva exclusiva competència?. I perquè ningú no em pugui denunciar, !jo acuso¡.



Aquesta notícia ha rebut 624 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>