 |
 |
| L'OPINIÓ PÚBLICA per Francesc Ferrer i Gironès . EL PUNT 2003 |
| 19/12/2010 |
|
../.., nosaltres cal que reflexionem sobre la nostra energia, i si en el camp privat tenim possibilitats de victòria hem de continuar en la mateixa direcció, i quan el nostre tremp estigui amatent, després si volem també podrem arribar al poder polític. La nostra força és la unió i la nostra llibertat ha de ser la col•lectiva L'OPINIÓ PÚBLICA En aquest temps som conscients que la vida política no acaba de coincidir amb els anhels, ni els horitzons que la ciutadania voldria. Cada vegada més hom pot observar que el model de la democràcia organitzada amb el parlamentarisme representatiu tradicional no acaba de fer el pes. Per una banda els canvis tecnològics i comunicacionals, i per l'altra l'evolució que han viscut les ideologies en els darrers anys, fa que la majoria de la població estigui expectant davant d'una mutació en la vida política, on l'opinió dels ciutadans no sigui simplement una qüestió que es pugui expressar cada quatre anys, sinó que aquesta opinió pugui no solament manifestar-se en qualsevol moment, sinó que la participació en la presa de decisions i en el control de l'execució de les polítiques pugui ser realitat cada dia. És veritat que els governs intenten conèixer l'opinió popular a base d'enquestes i de sondejos. Però, també és veritat que l'opinió pública no deixa de ser només una brúixola, però que no té cap possibilitat d'intervenció en la gestió del poder. Així podem veure com el Govern Central fa aigües amb el seu capteniment de majoria absoluta, i no fa absolutament cap cas de l'opinió pública quan s'expressa legalment i utilitza tots els mitjans previstos. Així tenim com el govern es gira d'esquenes amb la regulació de l'atur malgrat una vaga general, fent petites concessions a posteriori, com fa l'orni davant de les queixes del pla hidrològic, com intenta tergiversar la veritat amb el fuel a les platges gallegues, com amb tarannà de milhomes vol acompanyar el Bush sense agafar el criteri general de tota la població, etc. En conseqüència, podem afirmar que la democràcia representativa ha arribat al límit de la seva incompetència. Se li nota una certa absolescència i una esterilitat funcional del model. Cada vegada més cal arbitrar noves idees, i nous estils de governar per albirar el futur. Si la revolució francesa va servir per arraconar la noblesa de la gestió pública, i que la burgesia es fes càrrec de la direcció del poder, ara ens trobem que en una societat sense estaments, ni classes socials, el que cal es fer dels governs una fórmula en que el poder no estigui jerarquitzat ni centralitzat, sinó que actuï en xarxa. Una xarxa que permeti que el poder sigui compartit i en les decisions hi puguin participar tots els actors, tots els protagonistes, i tots els agents socials. Les noves tecnologies son una eina que cada vegada més seran els instruments que permetran aquest canvi de rumb. Seran els elements que faran possible una capgirada en l'administració pública i en la decisió dels afers públics. Els catalans hem de ser una societat preparada per aquest futur i ser-ne capdavantera en aquesta nova revolució que s'està congriant. Els catalans que històricament sempre hem estat un poble amb ànsies de llibertat, i que ja en el seu moment quan el model era l'absolutisme, nosaltres gaudíem del pactisme com una forma de govern, no podem anar pel món sense ser conscients del nostre passat històric. A més a més ara hem pogut viure diverses experiències que els catalans n'hauríem de treure una bona reflexió. Es tracta de que quan d'una forma global i d'una manera compacte els catalans ens hem decidit per lluitar a favor dels nostres interessos, i hem deixat el nostre govern, nosaltres per la nostra pròpia força i utilitzat les noves tecnologies hem assolit els nostres objectius. El primer cop fou amb el Harry Potter quan el poble català va inundar de correus electrònics les oficines d'una major, després va ser quan els osonecs i altres varen utilitzar la seva qualitat de clients per fer fora una emissora del mercat de Vic, ara darrerament a través de la comunicació per internet els catalans hem deixat de comprar llet pascual fins que la baixa de la seva quota de mercat els ha fet reaccionar. Aquests tres exemples son un paradigma pel nostre futur, pel nostre futur polític i cívic. Els catalans no tenim estat, no tenim un govern de debò, però tenim la nostra consciència i la nostra voluntat per esdevenir lliures i amos dels nostre futur. ¿Heu pensat el que podríem assolir amb una bona organització que ens faci forts, i amb la utilització de les eines tecnològiques en facin potents, i amb la unió de tots els nostres pensaments que ens portin pel camí de l'emancipació?. Ja sé que he començat dient que el poder públic en mans dels que gestionen la democràcia representativa no son els que fan cas de la opinió pública. I que també es veritat que fins ara en els tres exemples que he posat s'ha guanyat la batalla en el camp del mercat i de la iniciativa privada. Doncs bé, nosaltres cal que reflexionem sobre la nostra energia, i si en el camp privat tenim possibilitats de victòria hem de continuar en la mateixa direcció, i quan el nostre tremp estigui amatent, després si volem també podrem arribar al poder polític. La nostra força és la unió i la nostra llibertat ha de ser la col•lectiva |
|
| |
 |
|
|
|
 |