POLÍTICA
Francesc Ferrer i Gironès.- 2004
02/08/2011


.../...La política es pot fer d’ençà de la realitat del present, i també imaginant el futur a assolir. Sempre serà difícil parlar de política, perquè quan s’hi discuteix, mai ningú no en pot treure ni la veritat absoluta, ni el positivisme científic, ni la neutralitat asèptica.


POLÍTICA

¿Què és la política?. La política no es un artefacte físic, no és una cosa palpable, no és un element mesurable pel seu pes, el seu volum, o la seva superfície. Es parla molt de la política però no podem aïllar-la tota sola i poder-la tocar. La política si ens fixem bé és un conjunt d’elements eteris que a voltes es pot tractar com un gest, una paraula, una idea. Actualment es parla molt de política. La política ha tornat a ocupar un lloc important dins de les converses de la gent. Però aquesta política no la podem col•locar en una prestatgeria, en una biblioteca, en un armari. Les converses o les opinions giren al voltant d’esdeveniments, de fets, d’opinions, d’actituds, o de capteniments, però no la podem gaudir examinant-la físicament.

Hom diu que la política en abstracte hauria d’estar composada per un 80% d’estratègia, un 10% d’ideologia, un 10% de d’oportunitat, i estar embolcallada de l’atzar o la sort. L’estratègia és un art que juga entre el que passarà en el futur al bell mig dels esdeveniments i les persones com elements socials. La ideologia seria les fites, o l’horitzó a que es vol arribar per assolir una situació abastable atès que ara no la tenim. L’oportunitat és trobar el moment adient, la situació exacte que socialment hom pot trobar una paraula justa, però que en una altra moment la pot trobar inadequada. L’atzar és que com que la política és humana no sempre és científicament previsible, i moltes vegades depèn de la intuïció, de la imaginació, o de les emocions..

Ateses aquestes consideracions ens trobem que hi poden haver tantes polítiques com ciutadans i llurs psicologies. La política com que sempre és pensada, tenint en compte que “pensar” és en l’accepció de relacionar unes coses amb les altres, es fa en funció de fórmules polinòmiques, on existeixen multitud de paràmetres. La política és la que es diu, la que es fa, o la que es pensa. Però també hi ha la coneguda, la secreta, la publicada, o la imaginada. La política es pot fer d’ençà de la realitat del present, i també imaginant el futur a assolir. Sempre serà difícil parlar de política, perquè quan s’hi discuteix, mai ningú no en pot treure ni la veritat absoluta, ni el positivisme científic, ni la neutralitat asèptica.



Aquesta notícia ha rebut 524 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>