FANTASMA
Francesc Ferrer i Gironès.-El Punt- 2004
11/08/2011


"Hubert de Beaumont fa la següent anàlisi. Els catalans no volen ser espanyols. Tampoc no volen ser francesos. Els afalagaria moltissim als catalans si poguessin ésser independents de qualsevol potència continental. Però tanmateix, Hubert de Beaumont continua i afirma, que “se senten massa febles per formar tots sols un estat sobirà”. Un cop feta aquesta visió política dels catalans, el cap de policia, amb la deguda distancia cap el Ministre Imperial de Paris, li diu que ell no vol entrar pas en les estratègies del govern, que això és una competència d’ell, ara bé, atès que ja està pel mig, ell recomana que als catalans només que els “deixin un fantasma d’independència tota la província quedarà ben aviat pacificada"

F A N T A S M A

Aviat farà 200 anys que un ciutadà francès va enviar una carta a Paris explicant com eren els catalans i quin capteniment polític tenien. Això era el 13 de febrer de 1813. Catalunya estava de fet annexionada a França i a Barcelona des del 1812 hi havia de Comissari General de Policia Hubert de Beaumont Brivazac, el qual havia pujat de graó professional denunciant per immoralitat a l’anterior Comissari que es deia Charles Blondel, el qual havia començat la carrera fent d’espia a favor del Ministre Imperial d’Afers Exteriors. De fet tots practicaven l’espionatge polític, és a dir la vehiculació d’informació cap als seus superiors.

En conseqüència, els caps de policia eren complidors i concrets, i pel que sembla l’Hubert de Beaumont, segons el seu superior l’intendent Baró de Gérando reconeixia que ningú no coneixia tan bé Catalunya, ni tenia tanta bona informació com ell. Ai làs!, jo també us prometo que aquest home policial, tenia bon olfacte, bona vista, però també una recargolada intel•ligència per a fastiguejar els catalans i llevar-los-hi els seus drets fonamentals. A la carta que adreça al Ministre de la Policia General de l’Imperi que està a Paris, li explica l’esperit públic dels catalans, i li demostra que no tenen cap idea política fixa, i a més a més que els catalans podem passar de ser “anyells” a convertir-nos en “lleons”.

Hubert de Beaumont fa la següent anàlisi. Els catalans no volen ser espanyols. Tampoc no volen ser francesos. Els afalagaria moltissim als catalans si poguessin ésser independents de qualsevol potència continental. Però tanmateix, Hubert de Beaumont continua i afirma, que “se senten massa febles per formar tots sols un estat sobirà”. Un cop feta aquesta visió política dels catalans, el cap de policia, amb la deguda distancia cap el Ministre Imperial de Paris, li diu que ell no vol entrar pas en les estratègies del govern, que això és una competència d’ell, ara bé, atès que ja està pel mig, ell recomana que als catalans només que els “deixin un fantasma d’independència tota la província quedarà ben aviat pacificada”.

La solució política que no vol donar el policia al Ministre, li engalta amb una finesa que fa feredat de saber que ja fa dos-cents anys que va passar això. Que ens donessin un ”fantasma d’independència”. Renoi, podríem dir que aquest policia Hubert de Beaumont és un precursor, un profeta, un anticipador de tot allò que ens hauria de passar. No ens va passar amb l’imperi napoleònic, però en canvi, si que ens ha passat amb la Corona de Castella, que ells s’entesten en anomenar-la espanya. Ho escric en minúscula perquè no és la Hispània sencera i peninsular. Només n’és un tros.

D’ençà de la guerra del Francès, els catalans vàrem reiterar i varem reivindicar el retorn i la devolució de les antigues llibertats. Els catalans no volem dependre de cap potència continental, i molt menys dels nostres veïns. Els catalans estem sotmesos als nostres veïns. Quan no és d’uns és dels altres. I per això tots dos, els dos nostres veïns, sempre es posen d’acord, quan es tracta d’anar contra Catalunya.



Aquesta notícia ha rebut 575 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>