ELS MOTS GLAÇATS
Francesc Ferrer i Gironès.- Revista set dies, 1991
22/08/2011


.../...El mateix error que suposa amagar i embolcallar amb l’oblit aquells esdeveniments que fan l’entreteixit cultural dels territoris que configuren una unitat lingüística, és també un estigmatisme cultural arxivar i endreçar mots, la qual cosa ens deixa empobrits i desvalguts davant de la tria que cada moment hem de fer en el supermercat de la llengua.






Els Mots glaçats
Les Gavarres és una serralada allargada i multiforme que va des del Congost de Girona, fins a morir al mar entre Sant Feliu de Guíxols i Calonge. Les Gavarres separen les comarques del Baix Empordà i el Gironès, i des de les seves carenes és fàcil aprendre geografia comarcal.

Actualment des de que el carbó d’alzina no es comercialitza gairebé, i tampoc no té bona eixida al mercat el suro, les gavarres pràcticament estan deshabitades. Només a Can Llach de Romanyà de la Selva hi té estada en Xicu, que guarda ramats i viu de l’economia de la serralada.

Ara en Xicu viu sol, després que la maria va baixar a viure amb els seus fills a la plana, només té la companyia de les seves aboies, i tots els animals domèstics que el guarden de les feristeles. . Fa poc l’anàrem a visitar amb Celdoni Fonoll i Lloll Bertran. Els vaig presentar a tots dos a en Xicu , com amics meus, que havien vingut de Calaf.

En Xicu, amb els seus més de vuitanta anys, i amb els ulls espavilats, sense pensar-s’hi gens va dir : El mercat de Calaf. Com, va preguntar en Celdoni, coneixeu el mercat de Calaf?. Si, contestà en Xicu, i allà un dia de molta fred se’ls hi glaçaren les paraules.

En sortir de Can Llach i de tornada cap a Romanyà, comentàvem aquest fenomen cultural. En Xicu, ens havia explicat que mai havia deixat de viure a les Gavarres, allà hi havia nascut, i fins i tot ens havia dit que hi va estar durant la guerra. Tota la seva cultura era oral, i en canvi estava perfectament immers dins del sistema cultural català. En coneixia els seus valors, no ignorava els punts de referència generals que tota cultura té, i participava en el patrimoni mític que subministra al•legories. En Xicu des del món isolat de les gavarres era un membre cultural que bevia de les fonts de manera directe.

Els que governen la informació haurien de ser conscients que no es pot continuar destruint el sistema cultural que agermana a tots els que parlem la mateixa llengua. No pot ser que per les TV catalanes no es pugui rebre informació puntual i diària dels esdeveniments més transcendentals , que passen al Rosselló, al País Valencià, i a les Illes, i en canvi ens subministrin inconscientment valors i referències d’altres indrets que no tenen res a veure amb el nostre tarannà ni amb la nostra cultura, els quals ja compten amb una pruïja pròpia per dominar als altres.

I en Celdoni Fonoll perquè no es perdi res pels revolts de la història ha editat ara un disc que entre d’altres cançons n’ha fet una sobre el fenomen de la glaçada de paraules, tal com va passar al mercat de Calaf. Mots que resten congelats per la imprudència d’uns, la ignorància d’altres, i la supèrbia incuriosa dels que preconitzen un català lax i tou.

El mateix error que suposa amagar i embolcallar amb l’oblit aquells esdeveniments que fan l’entreteixit cultural dels territoris que configuren una unitat lingüística, és també un estigmatisme cultural arxivar i endreçar mots, la qual cosa ens deixa empobrits i desvalguts davant de la tria que cada moment hem de fer en el supermercat de la llengua.

Tant de bo que la labor i el treball de Celdoni Fonoll en el camp de la cançó, i la divulgació de la poesia, faci entendre als que es rendeixen que només es pot fer enriquir a la gent mostrant la diversificació patrimonial de la llengua, sense renunciar a cap mot, ni deixant glaçades les paraules als sistemes frigorífics de qualsevol “botigueta”



Aquesta notícia ha rebut 542 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>