 |
 |
| HERIBERT BARRERA Un home lliure per una Nació. |
| 28/08/2011 |
|
En homenatge i record, adjuntem el poema de Pere Quart (1984) L'Heribert no ambiciona la política xarona. S'ha jugat i ara abandona un càrrec dut amb encert i amb què salvà la figura d'aqueixa legislatura prou trista, sempre disert. L'Heribert diu el que pensa, l'Heribert diu el que és cert i per això no pot vèncer, que aquí guanya aquell que enganya, Heribert; la veritat sempre perd perquè els bàndols que remenen les cireres i les claus ningú no sap quan despenen per ensibornar els babaus. Se les prometen felices els mandarins, fet i fet, però pregunto, discret: d'on deuen sortir les misses? D'algun pressupost secret que allà dalt han estrafet? Mes vegem el que ara passa: Catalunya és una massa de gent pobra, molta, massa, i de rics lladres o rucs. Una mena d'argamassa d'il•lusos i de porucs, d'illetrats de tota classe... i obiols, serres i llucs i altres tifes malastrucs! Avui és una barreja el país, aquest país de color tirant a gris: la multitud que coixeja i la quadrilla que urpeja i és feliç! Però un cop cada vegada la ramada, els qui són més, van sortint de llurs cofurnes i després entaforen dins les urnes uns papers que no saben d'on els vénen ni on els porten; no els entenen ni mirant-los al revés! Mes abans una banda de firaires, xarlatans més que xerraires que ben poca cosa valen —botiflers o forasters—, els confonen i atabalen amb discursos plens d'ultratges i recursos mentiders. D'aquests munts d'homes i dones —molts i moltes bons i bones— del país, en vol fer un poble, l'Heribert ànima noble, obstinat tant com expert. L'Heribert sense barreres, sense enteses poc sinceres —i potser manifasseres— tostemps lliure, clar i obert. Car l'Heribert no claudica però sap de transigir quan el cas ho justifica i amb l'afany d'omplir la pica avança de mica en mica, assenyat, pel bon camí. Per això diu el que pensa, per això intenta convèncer, per això clama el que és cert com Joan en el desert.... Endreça Que l'atzar l'afavoreixi, que un bon déu el protegeixi, l'Heribert! Per aquella Catalunya, ai, germans, encara llunya, si més no d'avenir incert, que somia nit i dia, però sempre ben despert, L'Heribert! Pere Quart abril del 1984 |
|
| |
 |
|
|
|
 |