HERIBERT BARRERA
Un home lliure per una Nació.
28/08/2011


En homenatge i record, adjuntem el poema de Pere Quart (1984)


L'Heribert no ambiciona

la política xarona.

S'ha jugat i ara abandona

un càrrec dut amb encert

i amb què salvà la figura

d'aqueixa legislatura

prou trista, sempre disert.



L'Heribert diu el que pensa,

l'Heribert diu el que és cert

i per això no pot vèncer,

que aquí guanya

aquell que enganya,

Heribert;

la veritat sempre perd

perquè els bàndols que remenen

les cireres i les claus

ningú no sap quan despenen

per ensibornar els babaus.

Se les prometen felices

els mandarins, fet i fet,

però pregunto, discret:

d'on deuen sortir les misses?

D'algun pressupost secret

que allà dalt han estrafet?



Mes vegem el que ara passa:

Catalunya és una massa

de gent pobra, molta, massa,

i de rics lladres o rucs.

Una mena d'argamassa

d'il•lusos i de porucs,

d'illetrats de tota classe...

i obiols, serres i llucs

i altres tifes malastrucs!



Avui és una barreja

el país, aquest país

de color tirant a gris:

la multitud que coixeja

i la quadrilla que urpeja

i és feliç!



Però un cop cada vegada

la ramada,

els qui són més,

van sortint de llurs cofurnes

i després

entaforen dins les urnes

uns papers

que no saben d'on els vénen

ni on els porten; no els entenen

ni mirant-los al revés!



Mes abans

una banda de firaires,

xarlatans

més que xerraires

que ben poca cosa valen

—botiflers o forasters—,

els confonen i atabalen

amb discursos

plens d'ultratges i recursos

mentiders.



D'aquests munts d'homes i dones

—molts i moltes bons i bones—

del país, en vol fer un poble,

l'Heribert

ànima noble,

obstinat tant com expert.



L'Heribert sense barreres,

sense enteses poc sinceres

—i potser manifasseres—

tostemps lliure, clar i obert.

Car l'Heribert no claudica

però sap de transigir

quan el cas ho justifica

i amb l'afany d'omplir la pica

avança de mica en mica,

assenyat, pel bon camí.



Per això diu el que pensa,

per això intenta convèncer,

per això clama el que és cert

com Joan en el desert....





Endreça



Que l'atzar l'afavoreixi,

que un bon déu el protegeixi,

l'Heribert!

Per aquella Catalunya,

ai, germans, encara llunya,

si més no d'avenir incert,

que somia

nit i dia,

però sempre ben despert,

L'Heribert!



Pere Quart

abril del 1984



Aquesta notícia ha rebut 551 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>