TERRORISME VIAL
Francesc Ferrer i Gironès.- El Punt 2001


01/05/2012


"I això no té prou importància com perquè la ciutadania catalana s’aixequi d’una revolada i cridi que ja n’està tipa. Catalunya pateix 2.400 accidents cada any de més dels que estadísticament li pertocarien. ¿Qui en té la culpa?. ¿Quan deixarem de callar?."


TERRORISME VIAL


Com tothom pot conèixer, el PP el partit que governa a Espanya, i que té una sucursal a Catalunya, al Congrés de Diputats va votar en contra d’una proposició del Parlament de Catalunya, per la qual s’establia un fons de rescat dels peatges de les autopistes. Era una proposta molt civilitzada. Es creava un fons dinerari, alimentat pels impostos que cobrava l’Estat de la companyia concessionària de l’autopista. És a dir, de tot allò que paguem els catalans per concepte de peatge, l’estat se n’apropia d’un bon pessic per concepte d’Impost sobre Societats i sobre el Valor Afegit. En conseqüència, l’estat no pagava res per fer un fons de rescat. Els que pagaven el fons en definitiva eren els catalans. Si s’analitza bé la qüestió dels peatges hom pot entendre molt fàcilment que els catalans son doblement afaitats, de pèl i repèl. Ens fan pagar un peatge que d’entrada ja és injust, però en aquest peatge a més a més d’estalviar a l’Estat les inversions per autovies, encara hi guanya, atès que hi cobra impostos.

Molt bé. Això que és diàfan i claríssim. va resultat que el partit del PP, hi va votar en contra. ¿>Amb quins arguments va decidir anar en contra d’una restitució tan equitativa?. Doncs, perquè els catalans ja tenen molt bones comunicacions i no es veritat que tinguin més autopistes de peatge que els altres ciutadans de l’Estat. D’aquesta falòrnia poca gent se’n va fer ressò, i pocs o cap comentarista va explicar als ciutadans catalans la malastruga catalanofòbia de perjudicar-nos dues vegades. És a dir, una plantofada per la dreta, i una altre per l’esquerra. Si no voleu cafè, dues tasses.

Mai a la vida no havia pogut verificar com es pot dir una mentida tan grossa, i al damunt encara enriure-se’n. Catalunya té un territori que representa el 6’3% del total de l’estat. Molt bé, en aquest 6’3% hi viuen el 15’4% de la població total. Aquesta demografia disposa d’unes carreteres que representen el 7% del total. Tot això és correcte no hi ha res a dir. Aparentment podria ser normal que el coeficient de carreteres i de territori sigui equivalents. Ara bé, dels quilòmetres de vies ràpides que tenim a Catalunya el 67% són de peatge. Això, ja no és tan normal.

No és normal. Per diverses raons. Una per que no és pot mesurar la quantitat de carreteres només en funció del territori, sinó que cal també contemplar-ho des de la perspectiva dels homes i dones que hi viuen, i naturalment dels automòbils que aquestes persones disposen per circular-hi. Doncs, bé. El parc d’automòbils que tenen els catalans i els que cada any solen matricular representen entre el 17% i 18% del total respectivament. O sigui, que la població catalana que és el 15% de la demografia total, disposa d’un percentatge més alt d’automòbils, i això, d’entrada exigiria que les carreteres i les comunicacions viàries estessin en funció d’aquest parc de vehicles, i no cal dir, dels altres vehicles que no estan matriculats ací, però que des de la frontera travessen tot el Principat.

¿Com gosen dir aquests senyors del PP que Catalunya està molt ben comunicada?. I que el peatge és per tothom igual, i que no cal dedicar a cap rescat els impostos que xuclen d’aquesta mamella?. La falòrnia és tan greu que n’hi hauria prou per arribar a la desobediència civil. Una desobediència, per contestar aquesta gent que ens espolia a l’hora d’invertir en carreteres, i pel fet de no invertir-hi, ens fan pagar peatge, i del que nosaltres paguem, encara tenen un bons ingressos per via d’impostos.

Això és espoli i és una burla al poble català. Però, es clar CiU calla. Calla perquè viu del suport del PP, i prefereix subordinar els drets dels catalans al benestar del poder sectari. I hauria de cridar ben fort, atès que per tenir males comunicacions a Catalunya, hi ha més accidents de carretera dels que ens pertocarien. Des de fa més de sis anys els accidents de circulació a Catalunya representen el 24% dels que esdevenen en total, i les víctimes el 22’5%. ¿Amb bones comunicacions quants accidents hauríem de tenir?. El coeficient de carreteres?. El percentatge de la població?. El tant per cent del parc d’automòbils?. A Catalunya patim accidents i tenim un 10% de víctimes de més dels que per la nostra circulació ens pertocaria. I això passa davant dels nostres nassos. I això encara no és prou causa perquè el Govern de la Generalitat digui !prou¡. I això no té prou importància com perquè la ciutadania catalana s’aixequi d’una revolada i cridi que ja n’està tipa. Catalunya pateix 2.400 accidents cada any de més dels que estadísticament li pertocarien. ¿Qui en té la culpa?. ¿Quan deixarem de callar?.



Aquesta notícia ha rebut 1159 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>