 |
 |
| AVUI DIA D'EUROPA reflexions de Francesc Ferrer i Gironès.- 2002 |
| 09/05/2012 |
|
" Europa semblava una fita dins de la qual hom hi podria trobar la germanor, la pau, i la igualtat, però la realitat ha fet que el nacionalisme eixorc i el patriotisme estèril dels estats-nació sigui encara el que domini i ens porti al desori." .../...Europa semblava una fita dins de la qual hom hi podria trobar la germanor, la pau, i la igualtat, però la realitat ha fet que el nacionalisme eixorc i el patriotisme estèril dels estats-nació sigui encara el que domini i ens porti al desori. Tot és una falòrnia. Els que als catalans ens ha estat dient que el futur no era nacional, que la situació era intercultural i que l’horitzó era arribar a la desaparició de les fronteres, son els que més ens mostren ara el seu ultranacionalisme i la seva irreductible adhesió als seus rols dominants. Els catalans estem al bell mig de dos veïns intrínsecament egoistes. França ens ha glaçat davant del seu reaccionarisme nacionalista, i Espanya ens mostra cada dia la seva involució centralista. ¿Aquests dos països ens han de fer Europa?. El seu nacionalisme pervers ha de ser l’estel que ens ha de guiar cap a la riba de la llibertat?. A nosaltres ens diuen que abandonem el nostre tarannà, i no ho fan pas per oferir-nos un futur alliberador de la seva opressió i la seva subjugació. No. Ens diuen tot això, per així poder-nos dominar millor, per poder-nos sotmetre amb més facilitat, per subordinar-nos amb comoditat. Ens volen arranar per imposar-nos els seus mores, ens volen espoliar per poder continuar administrant les nostres plusvalues, ens volen llevar la sobirania per poder-nos continuar governant. Això no és el futur, això és la continuïtat del passat. Si avui haguéssim de començar de zero, i tinguéssim l’encàrrec d’organitzar les institucions polítiques del futur, no podríem basar-nos en el domini d’uns sobre els altres, ni en el senyoreig d’unes classes damunt les altres, ni en el predomini d’unes cultures absorbint les altres, ni en el caciqueig d’unes ciutats contra les altres, ni en l’imperi d’unes nacions contra les altres. Aquestes idees i aquests propòsits serien les que manquen per fer l’Europa que necessitem. I quan aquesta Europa estigui disposada a no ser el casino dels que manen, sinó la reunió dels que volen servir al poble i a totes les nacions, aquesta Europa haurà de ser el far i la llum de la humanitat. Europa avui no és res i no té cap autoritat política, perquè per altra banda, no té la moral per ser exemple de ningú. Els que manen no poden tenir cap argument ètic per crear la ruta del futur. Per fer el capgirament necessitem voluntats alternatives, i no que ens facin la revolució els que ens han empastifat el panorama. No podem admetre que ens ho vulguin canviar tot, perquè res no canviï. Voldríem una organització política que afavorís i estimulés la fraternitat entre els homes i dones de tot arreu. Una organització que respectés a tothom, tinguin exèrcit o no. Una organització que no estigui sota el control i la vigilància dels poders econòmics de sempre. Una organització on hi dominés un pensament ètic tan avançat que pogués ésser la filosofia del futur, perquè els seus principis fossin per tothom estimats i respectats. Freturem una organització on ningú no hi fos exclòs i que els valors pels quals s’autogovernés no fossin els de la mentida, ni els de la hipocresia. Voldríem que Europa fos un mirall que expandís pel mon el seu lideratge ètic i propugnés uns valors universals, amb tanta intensitat i amb tanta vigoria que tots els ciutadans n’estessim orgullosos. Atrapem el futur, fent-nos exemplars en el present. |
|
| |
 |
|
|
|
 |