BILINGÜISME
article per Òmnium Cultural a Lleida-2001
21/05/2012


"La veritat és que els homes son més tolerants, quant més llengües i civilitzacions coneixen, atès que els ajuda a comprendre els diversos capteniments humans. En conseqüència, els catalans hem d’anar cap a la tolerància universal i per tant hem de ser decidits promotors del poliglotisme, però, alerta, aquesta tendència ha de ser des de la base del nostre idioma. La plataforma des de la qual cal enlairar-nos ha de ser des del coneixement profund de la nostra pròpia llengua. Com més coneguem la nostra llengua més aviat prodrem aprendre la dels altres. Els catalans no podem caure en l’error que ens volen induir els intel•lectuals espanyols: bilingüisme pels catalans, i monolingüisme pels castellans"


EL BILINGUISME DE LAZARO CARRETER

Per Francesc Ferrer i Gironès


Els estius sempre son propicis a que els intel•lectuals espanyols ens expliquin sense encotillaments el seu pensament despullat i espontani. Els fan anar a les universitats d’estiu i allà diuen sense embuts tot allò que pensen sense filtres ni matisacions. Així veiem que l’acadèmic de la Reial Acadèmia el Sr. Fernando Lázaro Carreter, a l’Escorial, a principis del mes d’agost, ha tornat a repetir que les autonomies posen en perill el castellà, i que el bilingüisme a Catalunya és d’aquells més classistes, atès que els rics parlen en català i els pobres en castellà. Aquesta idea no es nova ja l’havien exposada els del Fòrum Babel.

El cas de Lázaro Carreter és força curiós. Ell quan va venir a Catalunya l’any 1981 convocat per la Generalitat a la trobada d’intel•lectuals a Sitges, a les reunions va preguntar:“que podemos hacer, los de fuera de Cataluña, que tenemos alguna influencia pública, a través de la enseñanza, o de la escritura...” El Sr. Lázaro Carreter, va demostrar les seves bones intencions per afavorir Catalunya i perquè tinguem més bona imatge a fora.

Tanmateix, quan fou director de la Reial Acadèmia el 1994 quan el Sr. Felipe Gonzalez era el president del govern, va organitzar una campanya des de la R.A.E. que ens va deixar esmaperduts. Va proposar al govern “el bilingüisme real sin diglosia”, però aquest bilingüisme a la pràctica representava la protecció del castellà, als consumidors davant de les empreses; la doble retolació a les vies urbanes; emissores de ràdio i TV en castellà a qualsevol hora del dia i de la nit, i imposar a les emissores privades un mínim en castellà, etc. Aquest fou l’ajut que ens va oferir el Sr. Lázaro Carreter des de l’ensenyament i des de l’escriptura.

La qüestió no va pas acabar aquí. Aquest concepte del bilingüisme real és molt insistent per part dels intel•lectuals espanyols. Quan el 1997 encara era director de la RAE, en una conferència encara va criticar que els polítics no tenien prou interès per la llengua castellana, i que calia fer-lo un “idioma común”. Aprofitant aquesta conferència va carregar en contra de la immersió dels nens a Catalunya. Reiterà que el castellà “es la lengua de los pobres y ahora ya no se manda con ella”. Lázaro Carreter invoca el bilingüisme però encara no sap que els castellans per ser bilingües cal que aprenguin el català, atès que els catalans de facto si que son bilingües, i millor que siguem poliglotes. El bilingüisme autèntic i real que demana Lázaro Carreter, nosaltres ja el coneixem de sobres, després d’una generació que ha tingut el català oficialment dins del sistema escolar. Però pel que es veu ell encara no se n’ha assabentat.

Lain Entralgo, Julian Marias i Lázaro Carreter solen coincidir en invocar sempre el bilingüisme. L’invoquen per palesar que és una riquesa, tanmateix, aquesta riquesa sembla que només pot ser una aptitud dels catalans. Si un és català, el bilingüisme li fa un gran bé, l’enriqueix i el fa transnacional. Ara bé aquesta mateixa riquesa no és vàlida pels hispanoparlants. Tots sabem que no es una veritat científica aquella afirmació, que no es pot aplicar universalment a tothom d’una forma objectiva. En conseqüència, aquesta proposició no deu ésser certa, perquè si ho fos, es dedicarien en cos i ànima a procurar que els hispanoparlants, que viuen a València, al Principat i a les Illes, fossin bilingües i així esdevindrien d’una gran riquesa cultural i d’una gran civilització cosmopolita. Però no. No es dediquen pas a impulsar el bilingüisme entre els castellans. De moment només es preocupen que els castellans puguin continuar utilitzant en exclusiva la seva llengua, i aquí hi deu haver una mentida o una estratègia política.

La veritat és que els homes son més tolerants, quant més llengües i civilitzacions coneixen, atès que els ajuda a comprendre els diversos capteniments humans. En conseqüència, els catalans hem d’anar cap a la tolerància universal i per tant hem de ser decidits promotors del poliglotisme, però, alerta, aquesta tendència ha de ser des de la base del nostre idioma. La plataforma des de la qual cal enlairar-nos ha de ser des del coneixement profund de la nostra pròpia llengua. Com més coneguem la nostra llengua més aviat prodrem aprendre la dels altres. Els catalans no podem caure en l’error que ens volen induir els intel•lectuals espanyols: bilingüisme pels catalans, i monolingüisme pels castellans



Aquesta notícia ha rebut 428 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>