L’ESPERIT CRISTIÀ EL DECANTARÀ CAP A LA PROBLEMÀTICA SOCIAL

Aquell aspirant d’Acció Catòlica el 1956, quan tenia vint-i-un anys, ja era de la junta diocesana dels Joves i organitzava una enquesta adreçada a la joventut gironina sobre la necessitat de poder disposar de més instal·lacions esportives. Dos anys més tard ja forma part de l’Associació Catòlica de Dirigents, en qualitat de secretari tècnic. En serà durant onze anys de la seva vida. Des d’aquesta plataforma del seu cristianisme es decantarà cap a la problemàtica social. Serà ben aviat el responsable del butlletí de l’Associació, que té com a finalitat divulgar entre els empresaris gironins la doctrina social de l’església. Vist de lluny, sembla poca cosa. Però som a finals dels anys cinquanta i principis del seixanta, quan el franquisme beneeix el capitalisme més salvatge, amb la complicitat del silenci de la majoria dels catòlics, massa vinculats a la “cruzada” que encara es recorda prou bé. El butlletí s’imposa, de la mà de Ferrer, la tasca de realitzar una enquesta trimestral per determinar el sou mínim que ha de cobrar un treballador a les comarques gironines per a poder viure amb dignitat. Les xifres que publica en Ferrer, una mena d’IPC d’aquells temps i elaborat amb el mateix sistema, escandalitzaven molts catòlics de missa diària i molts obrers explotats. Les orientacions dels butlletins es dirigien tant als empresaris com als treballadors. Som els anys de la immigració i Girona no en queda pas al marge.